En una altra ocasió, en aquestes pàgines del nostre Diari MENORCA, i de la mà d’en Cristòfol Moll Huguet, autor del llibre «Paisatges i Personatges» des Migjorn Gran, vaig recopilar un poc del començament de la vida de qui, temps a venir seria el molt anomenat i conegut Dr. D. Francesc Camps Mercadal. Avui, en tornaré parlar, però ho faré, per mitjà d’una de les figures, que componen «Un Retaule Menorquí», del qual és autor mossèn F. Matí Camps, el qual fa un poc d’història d’aquest tant anomenat metge rural.
LA TASCA I AFICIONS DEL METGE. El doctor d’aquest poble, tranquil i blanc, és molt bon metge, desenvolupa la seva tasca amb es cinc sentits. Venen a consultar-lo malalts de tota Menorca. Però també és aficionat a l’arqueologia, i és un gran folklorista. És fill i net de pagesos. Un dia, quan començava a estudiar, els companys de d’Institut li varen dir amb to de befa: «Tu qui vens des barranc d’en Fideu, veiem xiula!». El jove pagès se’ls mirà tot serè i va respondre: «Quan tenim tot es bestiar arreplegat, no xiulem!».
El doctor rural exercia la medicina amb abnegació devota, com un ministeri. Però dins el poblet silenciós menorquí les jornades són llargues, ungides de pau, propicies a tota feina fecunda. El metge rural estudia científicament totes les pedres prehistòriques del terme, un terme que, en frase d’un erudit rector de principis del segle passat, pot dir-se «que és tot ell un talaiot». Escriu dissertacions erudites sobre els cranis trepanats, col·leccions, monedes i ceràmica; recull pacientment, dels llavis de la gent humil i major, llegendes, tradicions, cançons i pregàries que ja es perden.
El bon doctor erudit escriu molt i firma totes les seves publicacions amb el seu nom de pila i amb l’apel·latiu moresc del predi marquesà on era pagès el seu pare: «Francesc d’Albranca». El metge rural encara té temps per perfeccionar el seu llatí, aprendre el grec i l’àrab, profunditzar dins la filologia i plantar pins a la carretera, pins exuberants, que encara recorden el seu nom; i s’entreté cada dia a la seva vinya i al jardí de casa seva, empeltant rosers entorn de la noble pedra mil·lenària romana del camí restaurat.
Després de sopar tot fent el passeig higiènic, «ses mil passes», com diu ell, encara li plau iniciar a les seves joves filles en els secrets insondables del firmament, ensenyant-les en forma amena els noms i les llegendes mitològiques de les distintes constel·lacions. El bon metge té un agut sentit d’humor, i malgrat els seu coneixements astronòmics, sap tocar de peus en terra. Escolteu, si no, aquesta feta.
UNA SENZILLA ANÈCDOTA. A un lloc, no massa enfora del blanc i tranquil poblet de Migjorn, passa els estius un noble hisendat, molt famós a la capital de l’Illa, per les seves extravagàncies. Una nit li passa pel cap, només per divertir-se, fer cridar el metge del poble amb tota urgència, com si es tractés d’un cas de vida o mort. El doctor hi acudeix urgentment, a cavall amb el seu maletí d’instruments. Aquell senyorot li mostra una cama: «Digueu-me, em podria sortir un grà aquí?». El bon metge rural veu tot d’una que es tracta d’una broma de mal gust, per poder dir després, a les tertúlies dels senyors, com ha fet befa d’un pobre metge de poblet. Però el doctor dissimula i respon sèriament: «Fins i tot dos...».
El noble hisendat riu tot satisfet: ja l’ha jugada en aquest doctoret rural! Quan el metge agafa el capell i el maletí, li demana: «Què li dec, doctor?». Les visites en aquell temps eren a pesseta, però aquesta vegada el metge respon tot ple de dignitat: «Una unça d’or, senyor».
Ara bé, en aquesta senzilla anècdota, per la meva part, hi voldria afegir el que me va contar un tal Jaume Moll, natural des Migjorn Gran, però que feia molts d’anys, que vivia a Ciutadella, hi vàrem estar llogats junts com a missatges de tot l’any. Ell me contava moltes coses del poble des Migjorn, també me deia, com era d’apreciat el metge Camps, no tan sols al poble, sinó per tota Menorca, i deia: «En aquell temps, quan tothom que tenia un apendicitis moria, i deien que era de budell nuat. Idò ell va ser prou valent que en va operar un damunt una taula i el va salvar». Així acaba, aquest poc d’història d’aquest metge rural. Ara posaré el punt final amb aquesta nota històrica.
Nota històrica. Evoquem la figura del Dr. D. Francesc Camps i Mercadal, metge des Migjorn Gran, on va néixer i morí (27 de març –3 maig 1929). Figura digníssima i molt notable com a metge, arqueòleg, folklorista i per damunt de tot bon cristià i exemplar pare de família. Tot el que he intentat recopilar i compondre és sabut per molta gent d’arreu de Menorca, però sempre convé llevar sa pols en aquestes històries, perquè com moltes d’altres, no s’adormin dins la fosca del temps. Fins un altre dia, si Déu vol.