Ens passa a les persones, però també a les empreses i els governs. Abduïts per les obligacions i les inèrcies de la rutina diària, és gairebé inevitable perdre de vista cap a on anam. No és perdre el temps sinó guanyar-lo aturar-se de tant en tant per analitzar allò que hem fet, com ha canviat la realitat que ens envolta i virar el rumb si és necessari per anticipar-se a un futur que sí o sí arribarà.
Fer aquest exercici pot semblar innecessari quan un té l’esquena coberta i els problemes afecten els altres. Convé tenir present, però, el panorama que es troben les noves generacions a Menorca per emprendre, tenir una feina tot l’any o simplement trobar una casa on viure. L’illa més analitzada i debatuda de la historia ha fet tard per prevenir aquesta deriva mentre es mirava el melic, i ara toca reconduir-la.
Basar el creixement econòmic en l’augment de places turístiques, que han atret l’arribada de treballadors forans poc qualificats, mentre s’ha normalitzat que els joves locals havien de sortir fora per trobar una sortida laboral alternativa ha estat un error estratègic garrafal. Ni tan sols s’ha previst on viurien els milers de nouvinguts ni els recursos que s’havien de mester per atendre l’augment de residents i visitants.
Ara sembla que hi ha un consens per posar fre a la bomba demogràfica, segons es va posar de manifest en el Fòrum Menorca Mira al Futur organitzat pel diari amb la col·laboració de la Fundació Foment del Turisme. Però l’altra peça essencial del puzle és millorar la productivitat per no caure en l’estancament econòmic.
Si no volem ser una illa explotada a l’estiu i subsidiada a l’hivern haurem de ser capaços de definir un model econòmic diferencial i viable, una nova via menorquina. Fàcil de dir i difícil de fer. El dubte és si tenim les eines per fer-la realitat o si el nostre futur ja està escrit i, el que és pitjor, l’han decidit altres per noltros.