Benvolguts conciutadans de ... (posar aquí la ciutat que s’abandona). Escric / escrivim (triar l’opció correcta depenent si la carta es firma individualment o familiar) aquest missatge de comiat ara que, més derrotats que convençuts, no tenim més remei que abandonar la ciutat en la qual hem viscut tota la nostra vida / la major part de la nostra vida (triar l’opció més veraç). Els desproporcionats i inassolibles preus de l’habitatge, tant se val lloguer o compra, i la seguretat que cap de les múltiples administracions no saben ni volen fer res per ni tan sols pal·liar el problema; els excessos del turisme, des del martiri que suposa veure els carrers convertits en escenaris d’un grotesc espectacle que es perllonga dia i nit fins als renous a tota hora; la desaparició dels comerços tradicionals (en el sentit d’útils, racionals i propers) en favor de franquícies, supermercats tinyosos o encara pitjor botigues de productes de luxe absurds i innecessaris; l’esvaniment, tan silenciós com silenciat, de gairebé tota mena de vida comunitària, i la polarització de les veus que intenten representar-la; la brutícia que regna a la ciutat (responsabilitat d’una majoria de ciutadans i visitants grollers, no pas de la deixadesa dels serveis de neteja); i sobretot la sospita que l’administració municipal (i les altres) són manejades per l’antull dels bars i els restaurants i segons els seus interessos, en especial pel que fa a l’ocupació dels espais públics..., ens empenyen a abandonar aquesta ciutat. Sense oblidar ... (afegir aquí, si n’hi ha, d’altres motius que vos hagin empès / obligat a prendre aquesta decisió). Esperam que el lloc en què reprendrem la nostra vida / les nostres vides ens faci oblidar aquesta sensació d’injusta impotència / o impotent injustícia que ara ens anega / aclapara. Firmat...
(Posat que cada dia més gent, de molts llocs i condicions però empesa pels mateixos motius, decideix abandonar la ciutat en què ha viscut tota o la major part de la seva vida, i posat que cap dels onerosos nivells de l’administració no fa gaire per contenir aquesta fugida, com a mínim que s’hi faciliti un darrer tràmit de comiat amb aquesta carta preformatada, que pot ser emprada gratuïtament per qui vulgui).