«Perquè el qui s’exalça serà humiliat, i el qui s’humilia serà exalçat» Mateu 23:12
El 3 d’octubre, la Fundació Rubió va convidar Josep Borrell per a obrir el curs 2025-2026 amb una suggerent xerrada, titulada: «La Unión Europea en el actual contexto geopolítico». Hi va assistir una gentada i van habilitar la biblioteca, que també es va omplir per a poder-lo escoltar des d’una pantalla. Va emprar l’expressió «desoccidentalització» per tal d’explicar el que passa al món en aquests dies. Es va decantar clarament per la causa palestina i contra l’actuació d’Israel, en la guerra que va començar per a l’alliberament dels ostatges i la derrota de Hamàs. Vivim temps convulsos on t’has de decantar per uns o altres, sobretot en els conflictes més mediàtics. Que estiguin exterminant cristians a Libèria, les matances al Iemen o altres massacres poc conegudes, no ha provocat cap mobilització ni senyal de protesta. És molt trist.
La «desoccidentalització» vol dir que el centre de gravetat geopolític s’ha desplaçat cap a orient. La Xina és la principal potència emergent i el seu creixement ha provocat un efecte armamentístic de gran velocitat i preocupació. Europa ha perdut importància, població i cohesió. Els sistemes autoritaris o totalitaris ho tenen més fàcil, açò de la unitat, encara que aquí no estaríem disposats a acceptar els mètodes que ells empren per aconseguir-la. També convendria recordar el cas del «Qatargate», un dels majors escàndols de corrupció en la història de la Unió Europea. Va esclatar el desembre de 2022 arran dels suborns pagats per Qatar i, presumptament, el Marroc, a eurodiputats i assistents parlamentaris amb la finalitat d’influir en les decisions del Parlament Europeu. Si algú dubta que els doblers marquen la pauta i que paguen campanyes publicitàries de tota casta, que recordi el Brexit o altres esdeveniments que, als qui som ignorants o massa ingenus, ens poden semblar sorprenents o inversemblants.
Menorca representa, aproximadament, un 0,00014% de la superfície del planeta Terra. La Terra té uns 510 milions de km² de superfície. Menorca en té uns 702 km². Això significa que l’illa és unes 725.000 vegades més petita que el planeta sencer. És gairebé de la mateixa mida que la ciutat de Nova York (amb 783 km²) o la ciutat de Singapur (733 km²). Menorca és unes 20 vegades més petita que Mallorca (uns 3.640 km²). Si la Terra fos una pilota de futbol, Menorca seria com un puntet de pols a sobre. Vull agrair a ChatGPT pel rapidíssim càlcul d’aquestes dades. Ens ajuden a ser un poc més humils.
No vull dir que no tinguem res a fer, però ens convindria ser realistes. Ressonen les premonitòries paraules d’Ortega y Gasset a «La rebelión de las masas» (1930): «lo que puede acelerar la unidad europea, es la coleta de un chino que asome por los Urales o una sacudida del gran magma islámico». Què troben? Quina visió de futur! Podríem afegir a Putin, intentant reconstruir la Unió Soviètica o un nou imperi rus. Els països que el tenen més a prop, comencen a preparar-se per a lo pitjor.
Ens hem exalçat tant, que no m’estranyaria que fóssim humiliats. Si som un poc més humils, segur que assolirem grans metes i tirarem endavant. No ens regalaran res, per descomptat. Ens ho haurem de guanyar. Em quedaré amb la reflexió d’un menorquí il·lustre, Manuel Elices Calafat, que ens recorda que: «Som pols d’estrelles, però una pols que pensa sobre les estrelles».