Ara que el temps ja ha refrescat, he pensat de dedicar un article a ses madones menorquines, perquè repassant la història de Menorca, he trobat la referència d’una madona de «lloc», açò m’ha duit a pensar, què antigament sempre o quasi sempre, no li donaven importància, en el paper de madona, sempre era l’amo que estava en primer terme. Mentre relatava aquesta introducció, i per recordar la importància d’aquelles antigues madones, que tantes vegades vaig sentir a contar al meu avi, en les seves conversades, sobre pagesos i «llocs».
EL PAPER DE SES ANTIGUES MADONES. Allà on es destacava l’art i manya d’una bona madona, era en els «llocs» grans, on hi havia molts de missatges, si a la casa no hi havia personal femení o sigui filles, normalment contractaven una criada, perquè sense sortir del voltant del pati, el caramull de feines era molt gros. En primer lloc anirem a veure, la part de madona.
Segons sentia contar al meu avi; perquè un pagès tragués un bon rendiment, la part de madona era molt important, ell deia: «Sa vaca sempre ha d’ajudar en es vedell, si no, malament...» Amb açò volia dir que l’administració havia de ser total. Alerta quan madona era de mans foradades!, llavors no hi havia res que bastés, ja ho podia ser bo el «lloc», però tant n’entrava, com moltes vegades més en sortia. Ara bé, no totes les mates feien llentrisca.
Per descriure la part positiva, d’aquelles antigues madones del passat, basta dir que tot havia de sortir del «lloc»; poca cosa compraven del poble: Un poc de sucre, una mica d’oli per als llums amb crues, també vegades compraven un poc de cafè, per mesclar-lo amb l’ordi torrat... En el poble, les compres eren petites.
Hem de recalcar, per part de madona, la feina de dins les cases, encara que la criada o si hi havia filles de la casa, també ajudaven, perquè a un «lloc» gran en aquell temps, fins ben entrats els anys cinquanta del segle XX, sempre hi havia molta feina. Per tant dins aquesta part, i sense sortir de les cases, hi podríem afegir més cosa.
Ara d’una manera breu, anirem a veure les principals feines de la criada o de les filles de la casa, perquè en el voltant d’un pati de «lloc», n’hi havia per triar i remenar de feina, la qual normalment quasi tota la feia la criada, posem per cas.
Per exemple: donar menjar a les gallines, arrecerar i donar menjar a les llocades de polls, quan era la temporada de les cries, criar galls-dindis, què duien una feinada, perquè sempre són mals de criar, tot i que, quan estan criats, són molt forts, també els dies de pastar, anar al ramer a dur la rama pel forn, ajudar a formatjar, coure sa llet espessa, per treure es brossat, anar a donar menjar als porcs, que sempre n’hi havia de tancats dins la soll. Açò eren les feines normals d’una criada d’un «lloc» gran. D’aquestes criades, sortien unes bones dones de casa, també de vegades sortien madones, com fou el cas de la primera criada que vaig conèixer.
UNA PART HISTÒRICA. Aquesta figura de les antigues madones menorquines, vol servir d’homenatge a tantes «madones honrades i actives que, en els transcurs dels segles, varen treballar humils i desconegudes dins els «llocs» menorquins. Tots els detalls referent a les seves obres es troben ben documentades, en els antics documents autèntics de la història.
Per exemple: Es troba dins la història, que els moribunds, si no volien fer testament davant notari, disposaven els seus sufragis davant el sacerdot que els asistia. No en mancaven d’aquelles senzilles madones del camp que quan havien arribat al termini de la seva vida activa, per tant d’aquesta manera, feien donació d’objectes personals als familiars més pròxims. Altres detalls es troben en aquesta part històrica, sobre aquests donacions, que en el passat tenien molt de sentit.
Per recordar el passat d’aquelles antigues madones menorquines, també hi podríem afegir el d’aquelles joves criades, que havien de deixar casa seva, per anar llogades al camp, perquè eren moltes les famílies que estaven afavorides d’infants, i moltes vegades acabaven primer es pa que sa talent, hi s’ho havien de pensar tot.
D’aquell passat, poc o gens se’n parla, però té tot el dret de quedar gravat a la història. Ben igual, que el tenen les madones del temps present, que fan bona aquella comparança del meu avi quan deia: «sa vaca ha d’ajudar en es vedell».
Perquè quí ho havia de dir, que veuríem una madona que avui en dia sap manejar un ordinador o resoldre la paperada, que actualment tenen davant els pagesos actuals, com també sap donar menjar a un falcat de vaques o munyir-les. Així són les madones menorquines del present, que es mereixen un reconeixement, del cap fins en el peus, que pot ser moltes no tenen. Ara aquí ho donaré per acabat.
Esper haver està encertat, i que la gent jove hagi agafat una idea d’aquell antic passat. Ara per la gent major, principalment aquells que han habitat el camp de Menorca, a tot açò relatat ho han vist, ho han tocat i recordat. Fins un altre dia si Déu vol.