Fa un parell de setmanes vam poder llegir, a aquest mateix diari, que el projecte de la nova Llei Agrària que presentarà el govern de les Illes Balers, contempla la conversió de bouers i estables abandonats en nous equipaments turístics. Bouers (i per què no assolls abandonades?) convertits en suites de luxe. Com que no tenc la notícia davant i escric a partir de la primera impressió, potser no afinaré bé els detalls, però crec que vaig captar bé la idea. No sé per què li diuen Llei Agrària quan li podrien dir Llei Turística Camperola.
Des de fa vint-i-cinc anys, la dèria de la dreta és omplir el camp de turistes. He de dir que quan s’inicià el procés i es va parlar d’agroturisme, en les dues modalitats, jo ho vaig creure. Vaig creure que realment creien que afavoririen una dinàmica de recuperació de les cases de lloc, en clar procés d’abandó i pèrdua, i que crearien uns ingressos complementaris que anirien realment a la butxaca dels pagesos. Que tot seria mesurat i sostenible, amb límits clars sobre l’impacte que podria suposar.
Així ho van vendre. Però prest vam veure que els tirs no anaven per aquí. Cada modificació legislativa o normativa suposava una passa més en el procés de terciarització del camp i de l’activitat agrícola.
A poc a poc, les primeres mesures que limitaven l’efecte de la iniciativa van desaparèixer i es va entrar al temps de la barra lliure, molt més quan els promotors es trobaven amb Ajuntaments que, com el d’Alaior, miren cap a una altra banda i es produeixen fets com l’afectació del patrimoni històric, la construcció de piscines il·legals dient que són aljubs, l’explotació de pous il·legals, etcètera.
El que havia de ser una activitat complementària de la principal, l’agrícola-ramadera, es va convertir —tret d’honroses i lloables excepcions— en secundària o, simplement, en activitat-excusa. Els guanys no van anar als pagesos i es van començar a vendre llocs a fons d’inversió, a inversors forasters, a un capital que no té cap vincle amb el territori, que actua sobre el territori amb el propòsit de treure un rendiment econòmic, però sense valorar els impactes negatius que suposa la generalització del fenomen. Ara estam a punt de donar una passa més: la possibilitat de convertir els bouers en desús, i fins i tot d’ampliar-los, en nous espais que sumaran a l’oferta, convertir-los en suites de luxe i posar-los al mercat a 1000 euros la nit/pax.
Quin empresari/especulador deixarà passar aquesta oportunitat? Es tracta, i ho ha dit el govern, de fer arribar euros al camp. El de menys és la finalitat d’aquesta injecció de capital. Al final, els pagesos, això sí: amb títol, actuaran d’extres en aquest nou parc per a turistes que serà Menorca. A poc a poc i en cullereta ens fan engolir el xarop de la falsa riquesa. Amb la correlació de forces que avui hi ha a les Illes Balears, no podem esperar que el Parlament aturi aquesta nova ofensiva. Allò que podem esperar és que si un dia hi ha una majoria diferent, aquesta sàpiga aturar d’arrel el procés i ho faci sense els complexos que han presidit èpoques passades.