Gran dilema amb l’habitatge degut al baby boom dels anys 60 a tota Espanya, la piràmide poblacional està totalment invertida, és clar, ara hi ha la gran falta de planificació de las polítiques o nul·les polítiques de la progressió geomètrica de la població i la progressió aritmètica de les necessitats, una d’elles universal, el dret a un habitatge digne. I com definir el terme habitatge digne? Segons les necessitats de cadascú o segons les ultra necessitats de segons qui?
Després d’una Espanya en guerra i sense altra economia que la subsistència, els nens de la postguerra tornen grans i es casen i formalitzant les seves relacions amb la manera indiscriminada de procrear i ara els nens dels nens es troben amb la piràmide poblacional invertida, hi ha una població que no arribà a trobar el seu lloc, ni el seu habitatge i el govern té la obligació de crear habitatges, per aquest desajust poblacional, que encara arribarà a mes, malgrat aquells nens del baby boom ja hagin trobat habitatge, qüestió difícil, ells sí han procreat amb seny i arribarà el moment on sobraran habitatges, on trobar el punt intermedi?
S’ha d’intentar trobar el punt mitjà, perquè l’economia també intervé i no serà precisament el lliure mercat que trobarà la solució, l’economia ha de crear des del meu punt de vista suficients habitatges per a llogar i no per a comprar, degut a la crisi de la majoria de famílies en estat precari i que no poden arribar a comprar un habitatge en propietat, si bé també hi ha les grans economies bancàries amb moltíssims habitatges per vendre i que no volen treure a un preu raonable, són els guanys de l’anterior crisi econòmica que vam pagar entre tots i ara només ells se’ls volen quedar. Tot això necessita d’una planificació seriosa per part de l’estat, sigui de qui siguin les competències, degut també a la mobilitat poblacional, em refereixo tant a la població de casa, com la migratòria.
Naturalment l’economia no és estable i fàcil de preveure, no és una ciència exacte, entre la falta d’habitatges i la construcció d’ells es poden donar circumstàncies inesperades, hi pot haver una altra crisi o uns anys de bonança, però mai no hi haurà una economia estable, perquè l’economia fluctua i quan prepares un pla, resulta que el lliure mercat va cap a un altre costat, per tant potser la millor solució seria crear el número suficient d’habitatges de lloguer amb el dret de compra, una solució intermitja.