Bona raó tenia Antoni Tudurí en una simpàtica carta on defensava que, si mai s’adopta un horari permanent, Menorca —per la seva posició oriental respecte a la Península— hauria de quedar en l’horari d’estiu. Així, cada dia sentiríem a la ràdio: «Una hora més a Menorca».
Diuen que la majoria és partidària d’acabar amb els canvis d’hora, però no hi ha consens sobre quin horari mantenir. D’hivern o d’estiu? Si les enquestes permetessin triar entre aquestes dues opcions o bé continuar amb el doble canvi anual, potser aquesta darrera seria la vencedora.
Una de les raons adduïdes per suprimir els moviments bianuals de les manetes del rellotge és que poden afectar-nos mentalment. (Sense negar el dret de les dones a l’avortament, resulta curiós que proliferin síndromes minúsculs —el postvacacional, el del canvi horari, el d’Stendhal o d’excés de bellesa, el FOBO o por a perdre’s coses pel mòbil, etcètera— i, en canvi, una decisió tan transcendent com interrompre un embaràs no pugui deixar ni la menor empremta) En qualsevol cas, l’impacte del canvi d’hora, si n’hi ha, s’esvaeix al cap de pocs dies.
Com a partidari d’uns estius amb capvespres llargs i uns hiverns de matinades clares i fresquetes —és a dir, del sistema actual—, els desitjo que gaudeixin d’un bon i, sobretot, només temporal horari hivernal.