Un regiró o retgiró i un susto són el mateix. Quan estàs en quietud i per sorpresa hi ha una explosió, irromp algú o una amenaça inesperada, et provoca un sobresalt afectant l’ànim, els ulls i la boca ben oberts, el cor batega fort... símptomes produïts per una sensació de por. Actualment la gent empra més susto, que no retgiró: Quin susto m’han donat els petards d’aquests joves que celebren Halloween!
Avui en dia se’n donen menys de retgirons. Donar un retjiró, retgirar, era un joc d’al·lots i infants: Uuuuuuh!- va cridar es fiet m’entres sortia de repent de darrera sa porta. Ai, quin susto!- va exclamar teatralment son pare. Oh retgiró!- van dir s’àvia amb la mà al cor mentre el net es rebentava de riure.
A un que té pànic se li diu: estàs cagat de por! ets un cagat! un caguetes!, volent dir covard, espantadís... Per cert, no ens enganem, hi ha paraules com cagar i derivats, que són malsonants, no són el goig d’una suau carícia per les oïdes, mantenen una càrrega vulgar, són considerades de baixa estofa, queda més finet anar de cos o de ventre.
Cagar no és una paraula aristocràtica, però té força comunicativa, per què hauríem de marginar-la? Precisament en els temps moderns, amb tanta passa de virus intestinal i deposició d’excrements clara, no és el mateix dir vaig de diarrea, que vaig de cagarel·la o de cagarrines, paraules que pels seus matisos expressius són irreemplaçables. També ho són les dites cagar-se en algú o alguna cosa, no la caguis, vol dir que no fallis, que fa cagarel·la és una cosa flaca mediocre i l’has cagada vol dir que t’has equivocat.
Un bunyol és una pasta que és tradició menjar-ne aquests dies, per Tots Sants. També és una cosa mal feta, esguerrada, una empasta, que surt torta, malament. Moltes obres acaben sent un bunyol, com les de Fornells... I si vostè vol dir-ho de forma més exclamativa: una cagada!