En una de les tantes manifestacions, concentracions per protestar contra el genocidi sionista del poble palestí, em vaig trobar en una petita conversa sana i alhora carregada d’una veritat empoderada i, també, adolorida. Un home se’m dirigí amb una mirada que desprenia dignitat i determinació en la lluita per la defensa dels drets humans. Em contà que un policia li demanà: «¿Per què estava en la protesta?».
L’home, d’una edat semblant a la meva, -que no us confessaré-, li va contestar amb unes simples i esclaridores paraules: «per necessitat, senyor, per necessitat». I és veritat, sortim al carrer perquè no ens robin els nostres drets i no ens puguin matar, avui o en el futur, amb total impunitat. La matança a Palestina és la part de l’iceberg feixista mundial que ara veiem, però que per sota compta amb poders econòmics molt forts, aparentment intocables i malànimes fredes de comptes bancaris amb fam insaciable i, per acabar-ho d’arreglar, paranoiques.
La nècessitat que ens fa sortir al carrer o pujar muntanyes per anar al Santuari del Toro a clamar al cel les paraules d’humanitat que els homes i dones, pretesament civilitzats i demòcrates, es neguen a escoltar. I, ¿per què no escolten? Primerament, perquè els hi han ordenat. En el fons són buròcrates al servei dels rics. També, suposo, que estan lligats a remuneracions i sopars. Gent de bé, en diuen.
Per a mi, la gent de bé que tolera i es fa còmplice d’un genocidi per comoditat o indiferència, em recorda una frase de l’escriptor José Eduardo Agualusa: «Era dolent i no ho sabia. Ni sabia que era la maldat. És a dir: era absolutament dolent». Però ara, ja se saben moltes coses que fan esgarrifar i, aquests éssers, continuen sense ser ningú, on són?
Ningú no fa res davant l’horror. Ningú només obeeix, ningú només fa negocis, ningú nega el canvi climàtic. Ningú és una societat anònima on fan bitllets llargs i fotos per fer enveja i satisfer egos. Ningú manipula, menteix, desconfia, insulta i, si pot, pega. Ningú és aparent, perquè rere d’aquestes façanes civilitzades de vidres brillants, hi ha interessos privats amb noms propis i corrupteles impròpies de bons ciutadans. Ningú no són molts, només volen poder per poder cardar a la majoria. Vés viu, nombre de DNI.
Put que tot se’n va a fer punyetes. És una llàstima que després de tants segles de filosofia, espiritualitat, humanismes i pensaments elevats, acabem en la confusió més gran d’una partida d’escacs mundial amb cervells perversos que fan trampes, aprofitant la ignorància, per seguir guanyant. A l’aguait, si no claudiques, t’assenyalaran com a terrorista. Aquí pau i després glòria...