Na Magdalena Hernández va ser la meva bibliotecària, una persona que record amb estima i afecte. Es va fer càrrec de la biblioteca pública de Ciutadella des del 1967 al 1989, quan es va traslladar a la Casa de Cultura. Era una dona menuda, amable, amb la vivesa a la mirada. Sempre impecable, amb alguna joia que s’adeia perfectament amb la roba que duia, lleugerament maquillada i perfumada. Si gir la mirada cap enrere per fer memòria de la meva relació amb els llibres, ella hi és. Discretament, però hi és. Ara em sap greu no haver-la anada a veure abans que morís i poder compartir amb ella els meus records i endur-me’n alguns dels seus.
És evident que el món de les biblioteques ha canviat molt en els darrers temps. Només cal fer un poc de memòria. La biblioteca municipal de Ciutadella, per exemple, va començar el seu camí el 1952, any en què la Direcció General d’Arxius i Biblioteques de l’Estat la va dotar amb un lot fundacional de 612 llibres. Tanmateix, no va entrar en funcionament fins al 1956, en un espai situat a la planta baixa de l’ajuntament. Després es va traslladar a una casa antiga del carrer del Mirador, que mantenia l’estructura d’habitatge. Record haver-hi anat alguna vegada amb la meva germana. Quan es va jubilar, na Magdalena va dir al diari que se li va donar tan poca publicitat que havia de sortir al portal a animar la gent a entrar-hi. El 1975 es va instal·lar en una sala del Col·legi Salesià, ben al costat de casa, moment en què em vaig convertir en assídua de la biblioteca.
Avui no dubta ningú que les biblioteques són una peça fonamental dins l’engranatge cultural de pobles i ciutats. Segurament podrien estar més ben dotades –tot és sempre millorable–, però els fons d’obres de què disposen per al préstec, les presentacions de llibres o les activitats de dinamització de la lectura per a infants i adults que fan atreuen un nombrós públic lector i esdevenen imprescindibles. En aquest sentit, i perquè m’afecta directament, deixau-me dir que els clubs de lectura que s’organitzen a les biblioteques d’arreu són un autèntic regal per als escriptors, un regal que no em cansaré d’agrair mai.
Entre tots els records que tenc de na Magdalena Hernández, em qued amb la recomanació que em va fer de «Crónica de una muerte anunciada» (1981) de García Márquez, perquè tu ets molt llegidora i t’agradarà, em va dir. Gràcies, Magdalena, i gràcies a les bibliotecàries i bibliotecaris que estimau la vostra feina i feis estimar els llibres.