Un bon paper, va fer el nostre espia a la conselleria la setmana passada. Anava disfressat d’un d’aquests que s’han fet rics capolant el territori, que proliferen a les Illes Tropicals, venguin d’on venguin. I que, gràcies a ells, cada dia arriba més mà d’obra barata, puja el preu de les cases i davalla el valor dels sous.
Va passar una bona estona amb el conseller. Clar que no van rallar de les mentides del president de la torrentada i els morts, ni de com quadrava açò amb les promeses d’honestedat del seu partit. Però, en canvi va tenir una informació confidencial dels interessos que mouen la famosa rotonda antitalaiòtica de l’Illa del Nord i de la ganga que significarà per a qualsevol agroturisme que hi hagi allà prop.
Ara bé, el nostre espia no pot estar aturat i una setmana més ha hagut de trobar la manera d’entrar a la conselleria. Aquesta vegada s’ha fet passar per beneficiari de l’Itavi, que és l’organisme d’aquelles illes que gestiona l’habitatge social.
- És com si m’hagués tocat el «gordo»! -exclamava l’espia a la porta de la conselleria, aprofitant que la tele del conseller era allà filmant bones notícies del govern.
- Que ja té es pis que havia demanat només fa un mes? -li va dir la periodista de la tele, que si no la pessigaven no s’ho podia creure.
- I tant! Aquest govern fa meravelles amb l’habitatge -va respondre l’espia, pensant que, acabada la comèdia, s’hauria de rentar la boca.
- Idò entri a saludar el conseller -va continuar la periodista, desbordada-. Ell quan sent un miracle se n’alegra i segur que es voldrà fer una foto amb vostè. Li agraden tant les fotos!
I així és com l’espia es va trobar una vegada més dins el despatx del conseller sense poder evitar que ell l’abraçàs i fes venir, amb helicòpter, el fotògraf oficial d’un batle de l’Illa del Nord que també és molt afeccionat a què el retratin.
- Avam, Juan Pelayo -va dir el conseller al seu assessor, fluixet fluixet, mentre esperaven l’arribada del fotògraf-, que no me vas dir que la cosa estava a punt d’esclatar perquè teníem 10.000 sol·licituds d’habitatge en llista d’espera? I ara apareix aquest i diu que només ha esperat un mes!
- Bono -va respondre l’assessor, que en realitat no sabia què dir-, les coses van com van i, de vegades, en donam un per carambola...
- Idò benvinguda la carambola -va replicar el conseller-. Ja podem escampar que en aquestes illes qui no té casa és perquè no vol!
- Que content estic que m’hagi rebut! -va dir l’espia al conseller, continuant la comèdia. Jo volia un pis de lloguer, però ja sabrà que en un any els lloguers han pujat un 9,7 per cent... Com que ningú no fa res per aturar-ho...
- Però que no ha vist -va intervenir l’assessor, amb cara d’ofès- sa nostra campanya publicitària d’ajudes per pagar es lloguers? Vostè havia de fer una sol·licitud i potser un dia la contestaríem.
- Sí -va respondre l’espia-, però de lloguer pes preu que vostès subvencionen, per allà on jo visc ja no se’n troben.
- Serà que volia un pisàs de més de 30 metros quadrats, vostè -va dir l’assessor, evidentment indignat.
- Ai conseller! -va continuar l’espia, sense fer cas a l’assessor- Ja que som aquí, li voldria demanar un favor.
- Mem -va respondre el conseller-, ja hauria d’estar prou content amb es pis, que de miracles no n’hi ha cada dia.
- És que m’han d’operar a un hospital públic, que sé que els gestionen vostès -va continuar l’espia amb posat de persona malalta i me diven que hi ha una coa de més de 15.000 persones...
- Ui -va replicar el conseller-, açò és més complicat. Pensi que cada dia tenim més habitants i que per gastar més en sanitat hauríem d’acceptar el finançament autonòmic que ens proposa el malvat Xanxes, que tot ho fa per als catalinos...
- I què me recomana, idò? -va continuar l’espia mentre agafava un pastisset de la capsa que li estava oferint na Nataixa, que ja era devora ell dissimulant les rialles.
- Mem -va dir el conseller al seu assessor-, treu d’aquí aquest homo i envia’l a fer coa.