Els sinistres a les carreteres commocionen, són un desastre. Quan es parla d’augmentar la seguretat es presenta com a remeis desdoblar-les, fer-hi rodones o ponts, quan els accidents de trànsit relacionats amb l’estat de les vies de circulació son una minoria. És clar que s’ha d’evitar la perillositat i han d’estar en condicions, però és el factor humà qui provoca el 90 per cent de les desgràcies.
Els xocs i col·lisions a causa de la velocitat, de badar, del cansament, d’anar borratxo o drogat són notícia assíduament: «Conductor begut atropella Guàrdia Civil… Anava mirant el mòbil i xoca ... Duia una bona paperina es salta un control i s’envest contra una paret seca... condueix mamat bolca i dona positiu amb una tassa 23 vegades superior a la permesa... Conductor que duia un bon pet reconeix consum de cocaïna...».
En primer, es qualificava de ‘xòfer’ a una persona que sabia menar bé un cotxe. Quan algú era flac conduint i tenia dificultats per maniobrar, irònicament li deien: Quin xòfer que tenim! Avui en dia s’empra més la paraula ‘conductor’, el terme xòfer queda reservat als que tenen per ofici conduir vehicles oficials, privats o de luxe. A la feina van ben vestits o uniformats.
Per ser conductor és suficient tenir el Permís i n’hi ha milions. Alguns amb el carnet que toca, condueixen el vehicle d’una empresa, els taxistes, camioners o els transportistes ho són. xòfer és sinònim de menar amb finor i perícia, de respecte a les Normes de Tràfic, a més domina la mecànica del cotxe, té dedicació, bon tracte, no és agressiu al volant, per tant, dona confiança i seguretat a qui el contracta.
Dels que menen i condueixen la gestió de problemes gravíssims, com l’aigua i la greu contaminació atmosfèrica a Maó, els delictius hotels rurals a Alaior i Ciutadella o el Consell amb la ‘General’, anteposant una proposta electoralista que implica l’error, d’afectar el patrimoni arquitectònic monumental... en diríeu: quins xòfers que tenim!