El 20 de novembre de 1975, Espanya va començar una nova etapa entre la por i l’esperança de veure un país diferent després de quaranta anys d’una dictadura feixista i criminal que va fer desaparèixer a més de 100.000 espanyoles i espanyols, que va vendre l’ànima i la dignitat de la nació per mantenir la seva imatge en un moment de fam i guerra oberta contra el mateix poble que, segons el tirà, havia alliberat a través d’una «creuada nacional».
Aquell conflicte va deixar 500.000 víctimes i 2 milions d’exiliats, entre elles i ells estava la meva besàvia i la seva família, que van haver de fugir de Tenerife per les amenaces de mort contra el seu pare i el seu germà, anant-se’n en direcció a Veneçuela, on van fer una vida plàcida i feliç però sempre amb el record intacte de les atrocitats del dictador Franco. Ara, en ple 2025, vivint a Menorca i com a espanyol per dret gràcies a la llei de nets és molt frustrant sentir a tots els racons de l’Estat un argument comú i desinformat: «Con Franco se vivía mejor». Una frase que representa l’insult més flagrant contra totes i tots els que van patir l’opressió, amb principal èmfasi cap a les dones que foren privades de drets bàsics, la comunitat Lgtbiq+ declarada com una desviació, sent perseguida de manera inhumana i, per últim, la classe treballadora que fins a 1975 era simplement un rebuig del règim per complir amb les exigències de l’oligarquia franquista.
Després, ja tenim tot el debat entorn de la transició i les qüestions positives o negatives que van ocórrer durant aquest període. Podem discrepar i coincidir en moltes accions i polítiques per la formació de la democràcia espanyola actual, però, el que no es pot plantejar en cap cas, és el fet de justificar l’actuació criminal de la tirania franquista perquè, suposadament, hi ha molts immigrants o que no s’hauria de xerrar euskera, ja que, segons la Puigdemont madrilenya, vol dir que les i els bascos volen reactivar la lluita terrorista per dir una simple frase.
Per tant, estimades i estimats lectors, cal fer una anàlisi responsable sobre un dels períodes més sinistres i foscos de la història d’Espanya, on l’ésser humà va ser degradat a una eina del «generalísimo» i qualsevol que no acceptava aquesta injustícia acabava en una cuneta o fora del seu país per no doblegar-se davant la ignorància del feixisme. És el moment de millorar el present amb democràcia i sentit comú, no destruir-lo amb l’odi i la brutalitat.