L’educació 0-3 a ca nostra ha seguit una trajectòria d’èxit des que es va engegar fa més de 40 anys i, ara per ara, es troba en un estadi d’implantació educativa, social i administrativa, tant pel que fa a la seva qualitat com a la quantitat de places oferides, absolutament distant de la realitat de la resta d’illes. Diguem que la nostra trajectòria ens distingeix i ens situa en un estadi molt més avançat que no pas el de Mallorca i Pitiüses. També des del punt de vista laboral, les condicions de les treballadores de 0-3 a Menorca han estat, des de fa més de 15 anys (amb la publicació del Conveni insular de 0-3), molt més dignes que no pas a la resta d’illes. Ara bé, el reconeixement legal del cicle com a educatiu, el camí cap a la universalitat i gratuïtat que s’ha engegat des de la Conselleria d’Educació, demana també una evolució en el model de gestió d’aquests centres educatius, que han estat històricament sustentats per les administracions locals i les famílies (principalment), i també per la força gestora de les pròpies treballadores, a qui se’ls ha encarregat una feina que va molt més enllà de l’estrictament educativa, la seva veritable vocació i la seva funció primordial.
La creixent externalització de serveis públics per part de moltes administracions va dur a que la major part de les escoletes de Menorca no fossin gestionades directament pels ajuntaments o el Govern de les Illes, sinó que es licités el servei a través de concursos públics. Durant molts anys, les treballadores han estat organitzades en cooperatives de treball associat (un model al qual les van abocar les pròpies administracions locals) i a través d’aquestes cooperatives s’han presentat a les diferents licitacions i han sostingut i gestionat, amb el seu doble esforç -el pedagògic i l’empresarial- un model educatiu que és referència a l’Estat. Però cada cop les administracions han endurit i complicat les condicions per accedir a aquests concursos públics i el resultat ha estat la progressiva arribada d’empreses de fora que han copat aquests serveis i que van eliminant progressivament l’autonomia gestora d’aquest col·lectiu, amb tot el que això comporta.
I no és que les educadores i mestres de 0-3 tenguin vocació d’empresàries! De fet, estan molt cansades d’haver de fer aquesta feina. El que seria lògic i esperable dins un procés de normalització educativa és que tots aquests centres de titularitat pública fossin assumits per l’administració que té les competències en educació, que és la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes. I això portaria aparellada la progressiva dignificació de la tasca docent i de les condicions de treball del col·lectiu, ara per ara a molta distància de la resta d’etapes educatives (per calendari educatiu, per horari lectiu, per condicions salarials, etc.). Però en lloc d’això, el que estem presenciat és un procés que facilita i perpetua la privatització de l’etapa 0-3 i que no dona solucions a un col·lectiu treballador que ho ha donat tot pel cicle 0-3.
A altres indrets de l’Estat s’han donat processos d’internalització de personal educatiu que pertanyia a empreses privades i que, de manera transitòria, ha estat incorporat a l’administració pública com a personal laboral a extingir a mesura que es jubilen. A Catalunya ha passat amb centres concertats que han entrat en crisi i l’administració ha sabut trobar una solució per al seu personal treballador. Un tarannà que, considerem, hauria de ser reproduït per les nostres administracions autonòmiques, insulars i locals, si veritablement posessin en valor aquesta etapa cabdal del sistema educatiu.
Ara per ara, però, les solucions no arriben ni tenen perspectives d’arribar, i enmig de totes aquestes facilitats per escolaritzar els infants més petits, els ajuts socials per a les famílies, l’increment de permisos retribuïts de paternitat i maternitat (mesures totes elles absolutament necessàries), les grans oblidades són les treballadores del cicle educatiu de 0-3 anys i les seves condicions laborals.
La redacció d'aquest article compta també amb la col·laboració de Jacqueline Moreno (UGT) Anselm Barber (Grup de Recerca en Educació-Moviment Edu21)