Encara record aquells estrafolaris discursos de l’actual taverner, fundraiser i magnat de la comunicació, Pablo Iglesias, que va arribar a la política com un outsider, predicant un discurs transversal i a qui molt prest ja se li va caure la careta de les seves vertaderes intencions pel que respecta als seus aliats ideals, que van des d’Iran fins la pròpia Rusia, blanquejant pel camí les famoses dictadures comunistes de torn per tothom conegudes. Més sorprenent és en canvi el gir radical d’un partit històric, suposadament socialdemòcrata, que és qui governa ara mateix al país i que, inexplicablement, ha decidit ser la punta de llança a nivell europeu a l’hora de rebentar els tradicionals consensos que definien la línia democràtica d’Occident.
El fet de que Espanya, poc a poc, s’estigui posant en mans de règims totalitaris com el xinès (cas Huawei, n’és un exemple claríssim) és motiu de preocupació. Igual de preocupant són els negocis de l’expresident Zapatero a la pròpia Xina i a altres règims encara més criminals com el de Veneçuela, és de coneixement públic l’estreta relació que existeix amb alts càrrecs del règim veneçolà. És curiós que, lluny d’expressar una condemna pública per una sèrie d’activitats un tant sospitoses exercides per Zapatero, encara s’intenti glorificar-lo, un fet que ens apropa encara més a aquesta atmosfera de república bananera tant particular i que, desgraciadament, ens allunya de la resta d’Europa.
És cert que encara falten moltes coses per saber, casos com el de Huawei, Delcy Rodriguez, Plus Ultra o que li devem al rei marroquí com per deixar de reconèixer de repent al Sàhara Occidental, però queda clar que Espanya s’està encaminant cap a un país aliat dels BRIC i companyia, allunyat de la OTAN i dels consensos occidentals i dels aliats naturals. Perquè sí, ara podem criticar tot el que vulguem de que en Trump és un malvat autòcrata pitjor que el diable, i sí, a vegades alguns països occidentals han tingut presidents polèmics, no serà EEUU l’únic, però la diferència substancial entre Xina i EEUU, és que al segon país d’aquí tres anys hi tornarà haver eleccions, al segon país la gent té total llibertat d’expressió i al segon país el Govern no et du a la presó si dissenteixes del discurs oficial. Per tant, crec que hauríem de pensar dues vegades qui volem com a aliats, abans de caure amb la demagògica i el discurs barat.