A l’edició del passat dia 5 aquest diari publicava una detallada informació sobre les pèrdues d'aigua potable en les xarxes de distribució dels diferents municipis de l'Illa, que els tècnics de l'Observatori Socioambiental de Menorca han quantificat en més de 2,5 milions de tones per a l'últim any.
Les dades són preocupants perquè revelen la incompetència dels nostres responsables municipals per mantenir en bon estat de funcionament el sistema de proveïment, assegurant-se que el subministrament es realitzi amb el menor impacte possible sobre els repositoris d’uns aqüífers sempre limitats. Malbaratar 48 tones d'aigua setmanals —a raó de 7 cada dia— suposa un desaprofitament intolerable i una agressió en tota regla a un recurs natural limitat. I malgrat aquesta dilapidació, cap responsable polític, hores d’ara, ha demanat disculpes a la ciutadania per la seva negligència.
En aquesta relació de la ineficàcia municipal sobresurten curiosament els municipis amb menys població de Menorca. Migjorn i Ferreries —en aquest ordre— lideren la llista negra d'aigua perduda en el trajecte des dels dipòsits generals als comptadors domèstics, amb un 52,10 i un 42,70 per cent, respectivament, de fugues registrades. Les altres sis poblacions menorquines no superen el 25 per cent i en el cas d'Alaior les pèrdues no arriben, afortunadament, al 10 per cent.
Permetre —tot i que sigui per omissió— que es perdi gairebé la meitat de l'aigua que s'extreu dels aqüífers suposa una clara malversació d'aquest recurs natural, una intolerable agressió mediambiental que revela, a més, l'ús irracional dels béns hídrics com a conseqüència de la ineficaç gestió de la res publica.
Els responsables d'aquest abús al·ludeixen el deteriorat estat de les canalitzacions a causa del pas dels anys, però també es desgasten les instal·lacions municipals —oficines, poliesportius, centres cívics…— a les quals dediquen el pressupost necessari per a garantir el seu correcte funcionament. Però els dirigents municipals, en lloc de decretar la urgència dels projectes de millora de la xarxa, reunits, van acordar per unanimitat augmentar el preu de la taxa d'aigua consumida, un increment que segurament no hagués estat necessari si no es registressin tantes pèrdues. De nou, la inoperància dels polítics la paguen els ciutadans.
Els casos des Migjorn i Ferreries són més escandalosos encara perquè demostren una ineficàcia major. Registrar unes pèrdues del 50 per cent significa que de cada 1.000 litres que s'extreuen només 500 s’aprofiten, mentre els altres 500 es perden pels embornals de la incompetència i la desídia.
El cas de Ferreries reclama una mica més d’atenció.
Al maig de 2023, el PP va aconseguir el govern municipal amb un suport popular que li va donar una inesperada majoria absoluta de 6 regidors sobre 11 (va obtenir el 52,39 per cent dels sufragis emesos). Els populars van basar la seva campanya electoral sobre la promesa de donar un impuls al municipi que, al seu parer, havia entrat en fase de ralentí després de 16 anys de govern de l’Entesa que, en opinió veïnal bastant estesa, havia esgotat el seu dipòsit d'idees. El nou projecte oferia un ambiciós programa de revitalització del municipi amb propostes ambicioses que s’havien de desenvolupar amb criteris d'eficiència i eficàcia i una gestió diàfana —de portes obertes—, basada en els principis democràtics de transparència informativa i servei al ciutadà.
Hem sobrepassat l'equador de l'actual mandat i els ciutadans —els d'opinió lliure, no els d'obediència ideològica, s'entén— continuen esperant el revulsiu econòmic i cultural que la dreta va prometre si aconseguia el poder municipal. A la crisi industrial, amb un polígon en visible decadència, s'uneix una reduïda xarxa de comerços locals cada vegada més minsa —botigues emblemàtiques segueixen tancant les persianes—, que es contraposa al model de creixement econòmic dels anys 70 conegut com miracle ferrerienc.
És cert que els projectes que està promovent l'actual equip de govern —la compra de les cases de Dalt és terrat, els terrenys de s’Ermita, la recuperació de l'antiga base militar americana, l'anunciada promoció d'habitatges socials i també la iniciada reparació de la xarxa d'aigua— són ambiciosos i d’envergadura, i ben segur que tindran repercussions econòmiques i socials favorables pel futur de la població.
Els dèficits més notables que pateix ara mateix el municipi, no obstant, no són de naturalesa material, de bens tangibles, sinó que pertanyen més tost a l'àmbit dels drets de ciutadania.
Res o molt poc s’ha fet fins avui per a instaurar un model de gestió amb criteris indubtables d'atenció preferent al ciutadà i en incorporar una vertadera política de transparència informativa. Aquí rau precisament el dèficit més destacable del mandat popular. Alguns dels gestors municipals són renuents al contacte directe amb els vesins i posen com a filtre als funcionaris del seu departament; el portal de transparència és una pura entelèquia y el seu registre només serveix per a cobrir les aparences de formalitat—a la pàgina web del consistori no apareix publicat el registre d'interessos ni el patrimoni dels càrrecs electes—; determinats membres de l'equip de govern tenen per costum no contestar les peticions veïnals quan aquestes els resulten incòmodes. L'equip de govern —ras i curt— sembla estar sobrepassat per les seves pròpies limitacions de polítics diletants.
Encara que ben mirat, què es pot esperar d'un batle que —com el mateix president del Consell— no sap distingir entre legislació política y mandat municipal; un regidor de Cultura absent en molts actes culturals —en 30 mesos no ha tingut temps de reunir-se amb els actors culturals per a una diagnosi del municipi— i d'un tinent d'alcalde d'Urbanisme de verborrea vàcua i reiterativa. Haurien de sacsejar-se uns certs tics autoritaris.
L'alcalde podrà autocomplaure’s de la molta feina feta —veure «Projectes culminats, fonaments sòlids i transformació en marxa», «Menorca», 2-7-2025), però la realitat manifesta és que la gestió del seu equip, fins on ha transcorregut el present mandat, presenta un balanç manifestament millorable en matèria de transparència informativa i d'atenció ciutadana, principis democràtics que van prometre en campanya electoral i a la qual deuen obediència en raó dels càrrecs que ocupen.
El prestigiós professor i catedràtic de Dret Administratiu Alejandro Nieto, president que va ser del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considerat una de les veus més autoritzades en les activitats oficials de l'Administració espanyola, en els seus estudis sobre burocràcia, assenyala que «gobernar bien (…) no es solamente lanzar manifiestos de reformas, (…), no es cambiar las cosas de lugar ni improvisar, sino estar verdaderamente al servicio de la ciudadanía» («La nueva organización del desgobierno», p. 19, Editorial Ariel)
Sense una administració pública veritablement oberta al ciutadà que insereixi el principi de transparència informativa la democràcia mai serà plena.
Sobren esquerdes de buits i silencis.