A principis del segle XX, quan mestre Joan Benejam va publicar l’obra de «Ciutadella Veia» va dedicar el capítol XIII, a les ponsonyes, que hi va haver entre Maó i Ciutadella, a resultes de la pèrdua de la capitalitat de Ciutadella.
Ciutadella havia estat sempre la capital de Menorca, a la primera vinguda dels anglesos, varen posar el govern de l’Illa a Maó. S’ha de tenir en compte, que en aquella època en tota Menorca hi havia uns setze mil habitants, a Ciutadella n’hi havia, quatre mil cinc-cents, i amb una curta diferència els mateixos a Maó, però l’any 1787, en aquesta ciutat i el seu terme, ja hi havia més del doble d’habitants, que a Ciutadella, gràcies al seu port i al anglesos. Perquè hem de confessar una cosa, la qual fou la que va fer caure la balança.
LES AVANTATGES DEL PORT DE MAÓ
El port de Maó ha estat sempre una font de riquesa, per aquella població, perquè pot admetre tota casta de vaixells, per grossos que siguin i efectuar tota classe de desembarcs; mentre que el port de Ciutadella no havia servit mai per aquestes activitats; que d’altra manera la conquista de l’Illa per don Alfons III d’Aragó probablement, hauria començat per Ciutadella i no per Maó. Açò, és una de les moltes avantatges, que tenia i té encara avui el port de Maó, per exemple: La Base Naval.
En aquell temps les autoritats de Ciutadella, havien d’anar a passar per Maó, cada vegada, que havien de complimentar un almirall d’un vaixell estranger i altres coses, a 1630, la Universitat de Maó va sol·licitar del Rei fer-la independent de la de Ciutadella. També ho varen demanar els pobles d’Alaior i es Mercadal, però a cap se’ls va concedir. Fou motiu i causa de ponsonya entre Ciutadella i Maó, haver aconseguit els maonesos, per ells i per altres pobles, que els síndics de cada Universitat prenguessin es nom de jurats, privilegi que tenia Ciutadella, com a capital de l’Illa.
Quan varen venir els anglesos, l’any 1712, per primera vegada, el Govern anglès de l’Illa, es va establir a Maó, i poc temps després aquell va disposar que s’enduguessin de Ciutadella les Reials Cúries, i amb açò ja tenim a Maó capital de fet i Ciutadella de nom, a Maó varen saber suportar molt bé els anglesos, perquè feien córrer els doblers i cobraven moltes millores, mentre que a Ciutadella es manifestaven moltes vegades en contra, fins que l’any 1788 en què es proclamà rei d’Espanya Carles IV els maonesos varen aixecar bandera reial, com si fos una capital de província. Açò va indignar els ciutadellencs, sobretot a la noblesa i el clero, que eren els més rellevants.
A MAÓ LA CAPITAL I CIUTADELLA EL BISBAT
L’any 1795, es va crear el bisbat amb residència a Ciutadella, cada vegada que s’anomenava un nou prelat, Maó el demanava per a ells, a fi de que tot fos seu, però per aquesta part sempre varen fracassar les seves instàncies, cada vegada que el nou bisbe feia una visita a Maó extremaven les atencions, fent-li una entrada triomfal com si fos un rei, tot perquè ell demanés el trasllat a la capital de l’Illa.
La qüestió del bisbe fou la que més va enverinar la rivalitat entre Maó i Ciutadella, de tal manera, que era necessari veure-ho per creure-ho, fins que a la fi va donar el cop de gràcia l’eminent escriptor Josep Maria Quadrado l’any 1851, amb una publicació a favor de Ciutadella.
Aleshores, Menorca encara estava dividida amb dos partits judicials: un a Maó i l’altre a Ciutadella, fins l’any 1855, en què es va reduir a Maó, i els maonesos varen quedar propietaris de la capitalitat, però a Ciutadella varen tenir el bisbat.
Segons he sentit contar a persones majors, durant molts d’anys, a Ciutadella hi havia una majoria de gent, que professava la religió cristiana, mentre que a Maó, la religió cristiana estava molt minvada, i segons deien, predominava més l’Anglicana.
Però tot açò, contat i debatut, forma part de la història, perquè era i ja fa anys i panys, que no és. Actualment tant són els maonesos com els ciutadellencs, per tot hi ha bo i dolent, aquelles ponsonyes entre Maó i Ciutadella s’han acabat. No voldria haver estat cansat amb aquest compost recopilat, però sempre ajuda a passar una estona, i aquí ho don per acabat.
Fins un altre dia si Déu vol.