Un Xap o Axap és un tall que obre una escletxa. Dur-ne als calçons texans està de moda. L’axap pot ser llarg, com quan xapem una síndria, també pots xapar-te de riure.
No fa falta ser d’esquerres, qualsevol pot estar en desacord en com el franquisme va intentar eliminar sistemàticament un grup humà. En les guerres els contendents no tenen feda, no tenen pietat. En la Guerra Civil hi va haver episodis cruels, terribles, a cada banda. Emperò Franco a la manera dels genocides va matar m’entres durava, al final i anys desprès d’acabada, va ser capaç d’exterminar parcialment d'una manera brutal tot allò que sonava a esquerra, oposició o simple diferència.
Primer allargà el conflicte generant el nombre més alt possible de baixes. La fi de la conflagració va comportar l’onada repressiva de la immediata postguerra, milers de persones van ser jutjades i moltes afusellades. Cap interès en integrar els vençuts, ni un minúscul axap per a la reconciliació. El catàleg repressiu llargarut: afusellaments, empresonaments -es calcula que en 1940, hi havia uns 280.000 presos- camps de treball, depuracions laborals, confiscacions, deportacions, centenars de milers es van exiliar.
L’exèrcit va ser el principal executor de la política repressiva fins el 1963. Per celebrar els 25 anys de «Pau» es va crear el Tribunal d’Ordre Públic, una jurisdicció civil especial. Un rentat d’imatge, ja que es seguia empresonant, torturant a qui lluitava per aconseguir les llibertats.
Les pessetes i monedes duien estampada la frase «Francisco Franco Caudillo de España per la gràcia de Dios». Amb el favor, el do, de l’amor diví, va imposar una moral catòlica retrògrada, afectant la vida privada.
En l’administració franquista nombrossos civils i funcionaris, van fer feina per modernitzar el país més endarrerit d’Europa. Espanya té un axap profund sense solució de continuïtat, una obertura entre dues peces amb mal jaent, que mai ajustaran bé. A s’Esplanada el monòlit ens ho recorda.