Vam arribar a un consens sobre quins podien ser els sistemes aplicables al cas. I vam portar a terme una roda de reunions amb tots els ajuntaments afectats per exposar les necessitats de les escoletes, les conveniències per consolidar un servei de qualitat per a les famílies i els sistemes d’aconseguir-ho.
I en vam elegir tres de principals i una de secundària. Aquestes són les opcions que vam trobar.
1a Crear un consorci insular que es fes càrrec d’un servei mancomunat de les escoletes. Senzillament com els altres consorcis insulars ja existents: sociosanitari per atendre els majors, de bombers, urbanisme en rústic, de residus…
2a Assignar el servei a una fundació insular del tipus de la Fundació per a Persones amb Discapacitat, creada pel mateix Consell anys enrere. Però amb l’objectiu de responsabilitzar-se de 0-3 amb un sentit ampli de gestió de personal, suplències, formació, etc.
3a Crear una empresa pública amb la mateixa funció. Tenim el precedent de SILME, empresa pública però de gestió privada fundada fa dècades pel Consell i els ajuntaments per informatitzar l’administració.
4a Muntar o aprofitar un ens que reunís el conjunt de les escoletes de gestió externalitzada. Mestres, famílies i ajuntaments reunits amb una entitat privada sense afany de lucre i concertar 0-3 per mitjà d’aquest ens amb la Conselleria, com si fos una sola entitat. Autogestionar així el servei per les pròpies escoletes amb ajuda professional per a la gestió compartida.
Sabíem que la resposta mediocre que ens podien oferir polítics i institucions era que no hi havia altra via legal diferent que esperar que la Conselleria se’n fes càrrec en el futur. Tot i que en el present i en tot el passat en què s’ha creat tota aquesta oferta de 0-3 la situació legislativa era la mateixa que ara, i la Conselleria hi ha jugat un paper ben secundari fins uns pocs anys enrere.
A més a més, vam exposar dos principis legislatius bàsics sobre el tema. L’article 71 de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia (la constitució d’aquestes illes): «Els consells insulars, a més de les competències que els són pròpies, podran assumir dins el seu àmbit territorial la funció executiva i la gestió en les matèries següents: Monts i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures … Ensenyament. Cooperatives i cambres...».
Un altre principi és el dels encàrrecs de gestió que consisteixen en la possibilitat que l'Administració encarregui la gestió d’una competència determinada a un ens diferent però supervisat per l’Administració (Llei 9/2017, de 8 de novembre, de CSP). Literalment segons la mateixa CAIB: «És un instrument administratiu previst en la normativa contractual vigent mitjançant el qual l’Administració encarrega a un ens instrumental amb personalitat jurídica pròpia (considerat com a mitjà propi de l’Administració) el proveïment d’obres, béns i serveis de les administracions i entitats públiques».
La redacció d'aquest article compta també amb la col·laboració de Maria Camps (STEI) i Jacqueline Moreno (UGT).