L’Exhortació Apostòlica «Dilexi te» («T’he estimat») (Ap 3,9), que recull un projecte heretat del Papa Francesc i tracta de l’amor envers els pobres, va ser signada pel Papa Lleó el 4 d’octubre de 2025 i publicada el 9 d’octubre. El seu títol evoca la veu de Crist que es dirigeix a la comunitat cristiana convidant-nos a redescobrir el vincle inseparable entre la fe i la proximitat amb els pobres.
El Papa Lleó comenta: «Havent rebut com a herència aquest projecte, m’alegra fer-me’l meu -afegint-hi algunes reflexions- i proposar-lo a l’inici del meu pontificat, compartint el desig del meu estimat predecessor que tots els cristians puguin percebre la forta connexió que existeix entre l’amor de Crist i la seva crida a acostar-nos als pobres». Aquesta «preferència» no indica un exclusivisme ni una discriminació envers altres grups, que en Déu seria impossible (DT 16). Principio del formula Final del formulario No n’hi ha prou de donar el que sobra; la caritat exigeix un compromís que modifiqui els estils de vida.
Aquesta exhortació no pot quedar col·locada en un espai de les nostres llibreries. La credibilitat de l’Església depèn del seu compromís amb els pobres!
El Papa Lleó XIV insisteix en la necessitat d’una «transformació cultural» profunda, capaç de qüestionar els models d’èxit i riquesa que prioritzen a uns pocs i marginen a les majories. L’exhortació es divideix en una breu introducció i cinc capítols.
Capítol 1r. Cap gest d’afecte, ni tan sols el més petit, serà oblidat. L’amor a Crist no pot separar-se de l’amor als pobres. La condició dels pobres interpel·la la nostra vida. Si reconeixem que tots els éssers humans tenen la mateixa dignitat, no s’han d’ignorar les grans diferències que hi ha entre els països i les regions. L'atenció als pobres no és un acte de filantropia, sinó una expressió essencial de la fe. El Papa reconeix les diverses formes de pobresa -material, moral i espiritual- que interpel·len la consciència cristiana.
Capítol 2n. L’apropament de Déu als més febles no és una opció secundària, sinó una realitat essencial de la fe cristiana. L’Església, si vol ser de Crist, ha de ser l’Església de les Benaurances, lloc on els pobres tenen un espai privilegiat. El Papa presenta Crist com a model de proximitat i servei recordant que l'amor al proïsme és inseparable de l'amor a Déu.
Capítol 3r. Una Església pobre i per als pobres, no és un eslògan, sinó una convicció arrelada a l’evangeli i viscuda des dels orígens cristians. La caritat no és una via opcional, és criteri del culte veritable. L’almoina és justícia restaurada, no un gest paternalista. El rigor doctrinal sense misericòrdia és una paraula buida. I el Papa, repassant la història de l'Església, mostra una continuïtat de caritat i entrega que ha sostingut la vida cristiana al llarg dels segles.
Capítol 4t. El Papa fa vots perquè «creixi el nombre de polítics capaços d’entrar en un autèntic diàleg que s’orienti eficaçment a guarir les arrels profundes i no l’aparença dels mals del nostre món». «No és normal ignorar els pobres i viure com si no existissin». I denuncia les estructures que generen desigualtat i proposa valorar l'experiència i saviesa dels pobres com un do per a tota la comunitat eclesial.
Capítol 5è. L’amor als pobres no és una tasca assistencial més, sinó un criteri que garanteix la fidelitat a l’evangeli i orienta tota renovació eclesial. La relació amb els pobres no es pot reduir a una activitat o a una oficina de l’Església. Si és veritat que els pobres són sostinguts pels qui tenen mitjans econòmics, també es pot afirmar amb certesa el contrari. I el Papa conclou amb una crida a la conversió personal i comunitària recordant que la cura dels pobres és una tasca permanent i quotidiana, i que els gestos concrets d'ajuda i proximitat -per petits que siguin- són expressió viva de l'Evangeli en el món actual.
Val la pena llegir i rellegir aquesta exhortació i tenir-la present en el nostre dia a dia.