Supòs que a Pau Riba no li sabrà greu que prengui unes paraules de la cançó que després popularitzà Maria del Mar Bonet, per posar títol a l’escrit d’avui. El MENORCA del 2 de desembre ens informava d’un fet que ens ha de preocupar: entre gener i octubre de 2025, un total de 24.735 visites mèdiques no es van fer perquè els pacients no van acudir a la cita que havien demanat, sense avisar de la incompareixença, això són 117 visites diàries desaprofitades. D’aquestes quasi 25.000 cites, més de 17.000 corresponen a Centres de Salut i a l’especialitat d’odontologia. Percentualment, ens situem en un 5 per cent als Centres de Salut i un 4 per cent en consultes externes de l’Hospital, amb el cas rar de «salut bucodental» (un 27 per cent). No diu la informació si en aquestes xifres estan incloses les «incompareixences» en les cites telefòniques, que deuen ser altes.
Naturalment, no assistir a una visita sense avisar crea una despesa del sistema i un greuge a altres pacients que esperen torn. Així, s’entén la crida que ens fan perquè seguem complidors i, si no hi hem d’anar, avisem amb prou temps. He pensat en el cas i escric per si puc aportar res de bo. Primer: perquè la gent no va a la cita? Pens que si som citats a deu dies vista, és normal que durant aquests deu dies la malaltia, si és lleugera, faci el seu curs i es curi, ja sigui per gràcia de Déu o perquè recorrem a serveis privats o a la temuda «automedicació». Quan una cosa ja no ens fa mal podem «oblidar» que «teníem hora pel metge».
Naturalment, si la cita fos ensoldemà no hi hauria tant d’absentisme. No entenc com és que, si en el cas d’especialistes, rebem recordatoris via SMS sobre les cites pròximes, no es pot fer en el cas de medicina general; potser es col·lapsaria el sistema, no ho sé, però seria útil. Pel que fa a l’anul·lació de la cita, crec que fa falta un sistema de notificació més efectiu i senzill. Em posaré com a exemple. La setmana passada tenia una cita amb especialista que m’havien donat fa uns quatre anys (!) i que vaig reclamar en fa dos (mes més mes manco), per la que m’havien avisat un dia abans (!). Naturalment, ja no em feia falta i vaig gestionar l’anul·lació.
Primer ho vaig intentar pel Portal del Pacient, però com que la cita no hi apareixia, no la vaig poder anul·lar. Ho vaig seguir intentant per telèfon al nombre que apareixia i després de 15 minuts d’escoltar «en un moment serà atès», ho vaig deixar córrer per intentar-ho sense èxit durant l’hora següent. Finalment, gràcies a una amiga que fa feina a Sanitat, vaig accedir a un telèfon on vaig poder anul·lar la cita.
La fórmula actual no funciona bé i moltes persones, per edat o altres circumstàncies, és normal que no s’hi entenguin. Sobre les consultes telefòniques només una cosa: no pot ser que ens diguin «le llamaré a lo largo de la mañana». Una persona que fa feina o estudia no pot estar tot el matí pendent d’una cridada que no sap quan li faran. No m’estranya que moltes cridades quedin sense resposta. Crec ben necessari que s’acoti a un màxim d’una hora la cita telefònica. En la informació del MENORCA es parlava de les cites que es perden per falta de malalt, potser la notícia es podria completar amb una menció a les hores de feina que es perden quan els pacients han d’esperar dues hores i mitja per ser atesos, no a Urgències (que ja se sap), sinó a consultes externes. Amb els actuals sistemes informàtics es podria conèixer el nombre total d’hores d’espera, entre el moment d’entrar al Mateu Orfila i la crida a consulta, fins i tot, diferenciades per especialitat. Crec que seria una dada que ajudaria als responsables a prendre decisions de millora del sistema.