Vam ser rebuts per batles i regidors responsables dels 6 ajuntaments afectats. Van estar bastant d’acord amb trobar-hi una solució menorquina.
Vam deixar la trobada amb la Conselleria de Cultura i Educació insular cap al final per poder oferir la resposta dels ajuntaments. I també ens vam reunir amb els caps de la Conselleria d’Educació.
La trobada amb el Consell Insular només va servir per constatar que no hi podíem comptar. Els arguments van ser que no era una competència pròpia. Que no arribaven ni gestionar les pròpies i que ni la part política ni la tècnica estarien d’acord amb aquesta iniciativa, per lloable que fos la feina que feien les mestres i que reconeixien explícitament.
Malament. La impotència d’una institució ofegada per les decisions pròpies es convertia en un perjudici, en omissió cap a una necessitat de la societat menorquina en una tema bàsic. Així ho van repetir en diferents reunions: potser és la incapacitat de gestionar bé allò que s’han de remirar i corregir polítics i tècnics i no deixar els ciutadans orfes de lideratge en les seves necessitats.
Més que mai, per tancar el cercle calia una reunió amb la Conselleria d’Educació, després de mesos d’esperar les propostes que suposadament estaven treballant.
L’esperada trobada amb el conseller i el seu staff va tenir lloc dia 19 de març a la seu de la Delegació Territorial de Menorca. La podem resumir dient que no hi ha cap solució per a Menorca. Que el problema de les mestres del 0-3 no té una solució decidida. De moment, la Conselleria encarregarà un estudi per avaluar la situació de les mestres del conjunt de les Illes, de les vies per trobar i calcular econòmicament que costaria una solució a nivell global. I quan es tengui una proposta, s’intentarà aplicar a Menorca just sigui possible. És a dir, que la cosa està per definir i té poca prioritat. La prioritat en 0-3 és crear l’oferta de places a Eivissa i a Mallorca, encara molt per davall dels mínims que Menorca sí va anar configurant amb l’esforç d’ajuntaments i Consell del passat. Obligats a esperar.
Vam explicar les diferents opcions que defensaven per a Menorca. No es van mostrar interessats per les tres que impliquen cedir la gestió a una fórmula de mancomunament menorquí. No coneixien la figura legal de l’encàrrec de serveis. Però en canvi sí que van veure fàcil i immediat la 4a opció, la de consensuar 0-3 per mitjà d’una entitat, com si fos una empresa, centre o conjunt de centres de titularitat privada.
No esperàvem gaire més. De fet és el que en diferents reunions anteriors havíem previst que respondria la Conselleria, atenent-nos a l'anàlisi de les decisions i manifestacions d’aquests anys. Li agrada la via d’una concertació més que una altra via menorquina diferent.
Des del principi hem defensat que la solució, com en el passat, ha de ser menorquina. La Conselleria basta que es limiti a no fer res. La llei permet una solució per a Menorca. Però necessiten comptar amb institucions menorquines.
I aquest és el principi del següent capítol. El de la postura dels partits d’esquerres, que governen Ciutadella i Maó, i que tractarem en el següent article.
* La redacció d'aquest article compta també amb la col·laboració de Maria Camps (STEI) i Jacqueline Moreno (UGT)