Potser no saben que el 99 per cent de les persones som bona gent. Som altruistes, cooperadors i igualitaris.
Sentim empatia pels més desafortunats i no mirem per damunt als altres. O no seria així?
Potser aquest comportament necessita una mirada més fina per ser observat. Allò més visible és la maldat, i en tota maldat hi ha un intent de superioritat, o no és així? I és aquest comportament més sorollós de l’1 per cent de la població que sol definir la naturalesa humana en general, la que ens han dit que som: egoistes, competitius, individualistes, jeràrquics. Vaja! Una naturalesa original pecaminosa que cal domesticar.
Però molts estudis, tant en infants com en adults, sostenen aquest tarannà bondadós general. En l’àmbit domèstic l’ajuda mútua és omnipresent i ens ajudem habitualment davant les dificultats. O no seria així? Sí que hi ha assassins i delinqüents i corruptes, però el tant per cent és baix en comparació a la majoria de la població. Potser, o segur, aquest tant per cent augmenta i a vegades molt, entre la classe dirigent i la gent poderosa. No fa falta posar noms, veritat?
Però sabien que el 10 per cent dels ciutadans del nostre país se dedica a tasques altruistes? Això vol dir unes 4.500.000 persones voluntàries que sense afany de lucre se dediquen a cuidar a altres més vulnerables o al patrimoni o al mediambient?
I tots aquests no fan soroll…
I tota aquella joventut disposada a donar un cop de mà en els desastres?
Res, que la bondat està més activa que mai, encara que només sigui un somriure o un bon dia o unes bones festes. O no és així?