Aurora, em va encantar la nostra conversa de fa dues setmanes! No és habitual tanta temprança i lucidesa quan s’acaba d’estrenar la maternitat. Sortint de ca teva em vaig seure al parc per prendre notes que ara compartesc. Quantes coses s’aprenen al costat d’una marassa!
Tenies clar que les relacions dels primers tres anys, molt especialment les dels primers mesos, modelen literalment el cervell de l’infantó. I aquesta meravella s’esdevé en la interacció amb el cervell del cuidador: per mitjà de les emocions, la comunicació corporal, el ritme, el to afectiu, les mirades, la gestualitat, el contacte pell amb pell, etc. que l’adult cuidador va empeltant en les dinàmiques de cures: alimentació, son, higiene, consol, etc.
Que important és correspondre al nadó des del primer moment als seus gestos, moviments, sons, expressions emocionals, aturades, canvis de ritme, etc. que els infants fan amb una intensitat creixent. Des del minut zero necessiten descobrir que són escoltats i correspostos com els interlocutors actius que són.
Vam comentar que el vincle, estructura mental constituent de la ment de l’infant, comença a construir-se en aquests essencials processos de diàleg. Sense aquesta vinculació profunda la seva ment no tindria les competències dels humans. I com alhora es va constituint també el teu vincle necessari com a mare i just en els mateixos processos de cura. Com us enfortiu un a l’altre emocional i afectivament! M’encantà quan explicaves com cada vegada ets més capaç d’entendre i interpretar què viu el teu petitó.
Amb quina plenitud vius la teva maternitat!
Vaig ser testimoni d’algun detall significatiu de l’atenció permanent, tendra i discreta dels teus. Que acurada la seva presència testimoniant que per ells tenir cura del nadó vol dir sobretot tenir cura de tu i així puguis recórrer sense estrès aquestes mesades claus per voltros. Quanta serenor t’és possible així!
Confés que en algun moment vaig escorcollar l’espai mirant de localitzar el teu mòbil o una tauleta. T’ho vaig comentar i ho tenies clar: «El tenc recollit. Vull ser cent per cent mare! Cap interrupció quan estic amb n’Àlex!».
Estant amb l’infant mantenies la mirada i oïda atentes, serenes i sobretot amb tendresa conscient. Com tots els infants, ha nascut especialment capacitat per percebre les emocions de qui el cuida. Viviu amarats l’un de l’altre.
Em va impressionar com li demanes permís abans d’agafar-lo i en tots els processos de cura: primer anticipes la teva proximitat amb la veu afectuosa i amb petits contactes parcials fins a constatar que ell reacciona i el perceps disponible per a tu.
Que bella la teva capacitat d’oportunitat en les relacions amb el teu angelet. La teva gestualitat té la dolçor de la dansa. El bressoles amb la teva veu feta ara paraula, ara cant, ara so maternant, ara confessió intima, ... Junts explorau com mantenir-vos en comunió quan hi ha una certa distància veient-vos o «només» escoltant-vos.
Com el saps respectar i, discretament, com te n’enamorisques quan està concentrat «en les seves coses».
Adaptes el teu ritme al seu ritme, no hi caben les presses en la biografia d’un nodrissó. La vostra és una relació íntima i profunda. Aquesta sintonia emocional li permet sentir-se segur perquè en el seu cervell ja hi fa niu l’experiència d’amor i, per ara, la seva memòria és la teva presència. Que bé fas explorant maneres d’estar present des de la unió corporal absoluta fins a només la teva olor o el soroll de la respiració fins i tot, com vaig veure, la presència silenciosa en la qual ja heu començat a percebre-us amb la intuïció dels amants.
És com si compartissis el teu sistema neurològic i la teva estructura emocional, mentre ell va assolint les seves competències emocionals i neurològiques. Sí, el que tu vius ho viu ell. El que tu sents ho sent ell. I a l’inrevés. Però tu ja no estàs encadenada a les teves emocions i, quan convé, saps convocar-ne d’altres i aquest serà el vostre salvavides per sempre.
El petitó no necessita una mare perfecta. Ambdós sou humans sotmesos a les contingències. En el dia a dia, un i altre, cometeu errors. El que construeix la seguretat amorosa no és la perfecció sinó l’experiència repetida de la reparació.
A veure si tenc sort i un dia coincidesc amb son pare. Mentre alguns anuncien la fi del futur, voltros sembrau esperances. Enhorabona i gràcies!