El Nadal és sinònim de retrobaments, de tradició i d’estima. Però rere les llums i els torrons, hi ha un pressupost que pesa cada vegada més en les economies familiars. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’índex de preus del consum (IPC) ha registrat un increment del 3,2 per cent en aliments i begudes aquest 2025, i té un impacte especial en els productes claus de les festes. El peix i el marisc, per exemple, s’ha encarit fins un 8 per cent.
El desembre és un ritual de les despeses. La petita porció de xocolata que sorgeix de la finestra del calendari d’Advent, és la primera compra del mes. Actualment, ja hi ha agendes molt més sofisticades, que van més enllà de la dolçaina, i que ofereixen tot un ventall de sorpreses i de regals.
El sopar d’empresa, és un menú que no baixa dels 30 euros, més begudes. Després tenim els amics invisibles, de mitjana 3 regals, que sumen uns 45 euros. El clàssic més clàssic és la loteria: qualque dècim vingut de fora, el de les participacions d’entitats en les quals estàs col·laborant, i de l’esport, fàcilment se’n van 100 euros.
La Fira sempre és una il·lusió, amb productes típics i els nous ornaments per a l’arbre i el pessebre. El ram de vesc, que ens durà sort tot l’any fins que es crema per Santa Llúcia i el tornem a comprar. I, finalment, la ponsètia, que omple aquell racó de llum i alegria.
Continuem amb l’apartat de la cuina. Sopar de Nit Bona, Nadal, Sant Esteve.... amb els plats típics d’escudella i carn d’olla, gambes, pollastre rostit, vedella as forn, marisc, canalons.... tot regat de bon vi, cava i dolçaines, la festa surt prop de 300 euros.
El 24 i el 31 sortiràs de tardeo, i entre quatre cerveses o tres copes de vi, gastaràs 30 euros més.
A tot l’anterior hi hem d’afegir la roba festiva, perquè «per Nadal qui res no estrena, res no val» i el sopar de Cap d’Any tothom engalanat per començar bé el 2026, amb roba interior vermella i tot. I els regals, de Pare Noel i els Reis Mags, que multiplicats per tants membres de la família et pots arribar a deixar 400 euros.
El balanç de les fetes ofereix un resultat que pot superar fàcilment els 950 euros per a una família obrera, una xifra que contrasta amb el salari mitjà de les Illes Balears, que segons l’INE, ronda els 1500 euros nets mensuals. En altres paraules, dos terços del sou d’un mes s’acaben evaporant en dues setmanes de celebracions.
Aquesta és la paradoxa nadalenca. Uns dies que es continuen presentant com un moment de comunitat i alegria, però que també evidencien la pressió econòmica que recau sobre les famílies. Massa vegades, cal rebaixar les expectatives socials.
La conclusió és senzilla: l’amic invisible de veritat és el compte corrent, que desapareix a cada celebració. I potser la reflexió final que ens deixarà el Nadal 2025 és que, més enllà de gambes i loteria, el valor real de les festes continua sent compartir temps i riures.
Al cap i a la fi, són estones amb la família i les amistats, sobre taules llargues, jocs amb els més petits i també amb els més grans.... encara que el pressupost ens recordi que la felicitat també té una factura amb IVA.
Una societat que ha d’entendre que cada instant és un regal, de Nadal.