En Joan Francesc López Casasnovas va ser un gran escriptor, poeta i investigador de la llengua i la cultura catalanes.
Molt estimat a Ciutadella per la seva faceta de professor de secundària a l’IES Josep Maria Quadrado, fins la jubilació. Del mestre només sé que molts dels seus alumnes diuen que els va deixar petjada. I sé, sobretot, que açò no és un «només», sinó la màxima expressió del que pot ser un referent educatiu que acompanya i transforma vides.
Polític, diputat al Parlament i conseller de Cultura i Educació del Consell insular de Menorca, primer pel PSM i després per l’Entesa. En aquella època jo feia feina a Ultima Hora Menorca, i encara record com comentàvem les seves intervencions als plenaris. Donava lliçons magistrals per la seu, i quan tornaven de cobrir la informació, tot el que havia dit s’escampava per la redacció. Impulsor de la Llei de Normalització Lingüística i referent indiscutible de valors literaris i socials que ja formen part del patrimoni de Menorca.
Baix el pseudònim de Pere Xerxa, vam gaudir del poeta. També va publicar diversos llibres i estudis de la llengua, rebent qualcuns premis al respecte, i va col·laborar com articulista en distints mitjans de comunicació, entre ells, el diari «Menorca».
Fou la màxima expressió d’allò que passa quan és la mateixa ciutadania qui el reconeix com un referent de valors, de cultura i de compromís social.
SEGONS LA INFORMACIÓ DISPONIBLE a la Xarxa de Biblioteques de Menorca i en les webs municipals, la majoria de biblioteques públiques de l’illa no tenen nom propi de persona, sinó que s’identifiquen simplement amb el nom del poble o del barri.
Açò explica que el cas recent de Ciutadella —posar el nom de Joan Francesc López Casasnovas a la biblioteca— sigui una excepció i, precisament per aquest motiu, hagi generat debat. Perquè, sincerament, no hi sé trobar cap altre raó.
Segons l’ordre del dia de la sessió, la proposta per donar el nom de Joan a la Biblioteca va ser conjunta dels grups municipals de PSOE, del PSM Més per Menorca, de Ciutadella Endavant i del Partit Popular; i tot i així ha generat un allau d’opinions a les xarxes socials i a les tertúlies. L’única excepció l’ha protagonitzada la regidora no adscrita Maite de Medrano, expulsada de Vox i que no sabem si representa algú més que a ella mateixa.
A MI, COM TAMBÉ A DIVERSES AMISTATS properes, i qualque membre de la seva família, el nom triat per a la biblioteca m’ha semblat del tot insuficient. En Joan era una persona d’una brillantor excepcional, i no sé si podem dir el mateix de gaire gent que avui ocupa llocs de rellevància en l’escenari polític encarregat de decidir el futur dels nostres fills i dels nostres nets.
En molts de nosaltres continua la seva trajectòria, d’un referent en que la política es feia respectar i estimar, de quan un mestre oferia una lliçó constant, reconeguda en els mitjans de comunicació.
I segurament s’hi trobaria bé rodejat de paraules a la biblioteca, però perquè perduri, cal divulgar-ho enmig dels carrers. Per tant, no deixeu de banda que sigui fill il·lustre o medalla d’or de la ciutat.
Senzillament per valorar la seva manera de fer, sempre d’alçada.