Fa uns dies l’IME i el Cercle d’Economia van publicar un estudi on s’analitzaven les febleses i els reptes que afronta l’economia insular de cara al futur, centrat amb els problemes del present. Si bé comparteixo gran part del diagnòstic, és cert que hi ha alguns factors que em generen dubtes, especialment si ho comparam amb la resta d’illes. Per una banda hi ha dos factors molt potents que, de manera innegable, representen un problema real que comprometen tant el creixement econòmic com la qualitat de vida, és el cas de l’accés a la habitatge i la falta de mà d’obra. Per altra banda, crec necessari aclarir que aquests problemes que teòricament haurien de tensionar l’economia de totes les illes i que s’haurien de traslladar en un menor creixement econòmic allà on el problema és més intens (el cas d’Eivissa, per exemple), sembla ser que es ceben principalment amb Menorca, tant pel que fa al creixement econòmic com a l’increment del poder adquisitiu.
Seria interessant investigar l’hemeroteca de les taxes de creixement econòmic de Menorca des dels inicis dels anys 2000 fins ara i comparar-los amb els experimentats per la resta d’illes. D’aquest estancament econòmic en podríem treure vàries conclusions, una d’elles és la pèrdua de dinamisme degut a diversos factors, des de la crisi del sector industrial fins a la desídia local a l’hora de crear empreses dedicades al profitós sector turístic, que sí marquen una diferència important (especialment les hoteleres) si ho comparam amb Mallorca i Eivissa. En aquest sentit, hi ha que recordar que de cada vegada existeix menys capital menorquí dins el sector turístic, ja que la majoria d’hotels ja formen part de cadenes mallorquines, eivissenques, peninsulars i estrangeres.
Aquesta situació, bastant preocupant i il·lustrativa de la desídia local pel que respecta al factor emprenedor durant les darreres dècades, també afavoreix que Mallorca i Eivissa comandin quan es tracta de desestacionalitzar, perquè òbviament tant en matèria d’inversions com d’adelantar temporada afavoriran sempre «ca seva». Però també vull deixar clar que centrar-ho tot en el turisme no és gens aconsellable, s’ha de cercar un equilibri i diversificar l’economia, però per aconseguir-ho s’han de dur a terme reformes estructurals a nivell econòmic que no sempre són competència insular. Mentrestant, veig molt necessària una reflexió per part de la societat menorquina i de la classe política respecta a la realitat actual, és a dir, el turisme realment representa una oportunitat per generar riquesa i millorar la qualitat de vida dels residents, però no el model actual, un model basat amb la supervivència i la dependència de l’activitat generada durant uns pocs mesos a l’any, que contribueix poc a l’economia circular i que manté l’illa a mig gas durant gairebé la meitat de l’any.
Diversificar sí, però professionalitzar i millorar el principal motor econòmic, també. Feliç any nou a tothom!