Si hi ha una cosa que no puc encobeir és que no s’anomenin ses coses pes seu nom. Enguany es president des Govern ha tornat a excloure sa paraula Nadal de sa seva inclusiva felicitació oficial, que també podria servir perfectament per felicitar ses Falles, sa Setmana Santa, es «Sanfermines», sa Tomatina o es Moros i Cristians. No sabem a quina celebració es refereix es president, perquè festes n’hi ha moltes, però Nadal només n’hi ha un. Es menyspreu anual a ses celebracions cristianes no només queda patent en es seu discurs, sinó també en es vídeo en què repassa ses tradicions d’aquesta època entranyable. Un any més ha optat per una felicitació nadalenca, però sense anomenar Nadal. En un irrespectuós missatge institucional carregat d’«inclusivitat» i de generalitats, en què exclou, paradoxalment, s’autèntic i únic motiu de celebració en aquestes dates com és es naixement de Jesús, ha preferit rallar de ses festes evitant qualsevol referència directa a una celebració que forma part essencial de sa realitat de sa majoria d’espanyols.
Pedro Sánchez no celebra ses festes de Nadal per dos motius molt clars. Es primer: sa seva betzèrria per exterminar tot allò susceptible d’ofendre sa comunitat musulmana. Però obvia deliberadament que qui és acollit en una terra diferent a sa seva, que li ofereix millors condicions i major benestar, té es deure de respectar i mostrar deferència cap a ses seves formes de vida, costums i tradicions culturals, incloent-hi ses celebracions.
Per açò no felicita es Nadal as seus conciutadans. Bé, per açò i perquè és un sectari. Aquesta neutralitat malentesa resulta difícil de sostenir quan es mateix president i es seu Govern feliciten cada any públicament altres celebracions religioses com el Ramadà. Sa crítica no és cap a aquest gest. No és que sigui desencertat felicitar celebracions d’altres comunitats que professen religions diferents a sa majoria. Allò que indigna és que quan arriben aquestes dates es nostros dirigents evitin dir «Feliz Navidad», en un país on es Nadal forma part des calendari, de sa identitat i de sa vida familiar de sa majoria des ciutadans. Per tant, allò coherent i lògic seria no celebrar-lo, però com que en Sánchez no és lògic ni coherent, segur que canta fins i tot a nadales amb sa seva família; també amb sa política.
Però hi ha un altre motiu pes qual es president no celebra es Nadal: perquè no té res a celebrar. Està més pendent des degotim de casos de corrupció que li surten a diari que de gestionar es problemes reals i urgents des país. Continuar a La Moncloa -que s’està convertint en sa seva gàbia d’or- és sa màxima ambició. Cada vegada més tot sol, més aïllat de sa societat i més enfora de sa realitat política, no pot posar un peu as carrer.
En Sánchez ignora es resultats d’Extremadura, es casos judicials en què s’investiga sa corrupció des seu entorn familiar i polític. Considera que tot açò es tracta d’una persecució contra ell per ser tan bo i tan progressista. A més haver perdut sa majoria parlamentària no el preocupa en absolut; diu que continuarà governant fins al 2027 i més enllà, sense pressupostos i sense possibilitat d’aprovar cap llei.
Es discurs acomplexat des president ha quedat en evidència en comparar-lo amb es d’altres figures des panorama polític. No només a nivell nacional, com és d’Alberto Núñez Feijóo, sinó també amb es d’altres líders polítics europeus; es president francès Emmanuel Macron, es canceller alemany Friedrich Merz o es president ucraïnès Volodimir Zelenski. Fins i tot s’aerolínia Fly Emirates ha desitjat un bon Nadal as seus clients.
Però sa comparació més remarcable la tenim amb sa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, qui va posar en valor es naixement de Jesús com es símbol que més recorda es Nadal, va reivindicar ses arrels cristianes des país i es valors catòlics que han estat sa identitat d’Europa durant segles i va demanar reivindicar sa seva identitat as seus conciutadans.
Es president des Govern espanyol, en canvi, prefereix s’ambigüitat a sa claredat i sa neutralitat as respecte a sa identitat des país que presideix. Infravalorant i despreciant sa cultura i tradicions de miions d’espanyols.
Es vídeo alterna imatges de celebracions, aliments tradicionals i figures tan reconeixibles com els Reis Mags, el Pare Noel, l’Olentzero o el Caga Tió. Sa iconografia nadalenca hi és, però sa paraula clau, sa referència explícita as Nadal, es malintencionadament obviada. També felicita «les festes» en català, basc i gallec, les llengües cooficials de l’Estat: «Bones festes. Jai zoriontsuak. Boas festes».
Sánchez tanca es seu missatge desitjant aquestes «bones festes», animant es estudiants i agraint as qui fan possible que aquestes dates es visquin de manera tranquil·la, segura i alegre. Un discurs que evita conscientment qualsevol menció religiosa en nom d’una suposada neutralitat.
En fi, amics lectors, molt bon Nadal i feliç Any nou a tots, inclòs es president des Govern, que som cristians i hem de sebre perdonar. Bé, a ell li desitjam feliç solstici d’hivern, no sigui cosa que s’ofengui.