Un any nou és quelcom molt semblant a un llibre amb moltes pàgines verges que cal anar omplint dia a dia. No creu? A partir del primer jorn, vostè està afortunadament obligat a escriure’l. El seu títol? Ara, 2026. I consta, avui, de 359 fulles, encara en blanc. Les que ha d’emplenar. Diuen –i dones modesta fe– que el naixement d’una segona novel·la és més difícil que el de la primera, perquè un té la tendència a repetir-se… Per això, i abans de posar fil a l’agulla, és convenient rellegir l’obra anterior, 2025, per evitar, al relat següent, reiteracions o, pitjor encara, equivocacions. Aproximeu-vos, doncs, a aquell capítol de 2025 en què algú va engreixar el seu compte bancari gràcies als salaris insolidaris que donava als seus empleats. O al personatge, amargat, que diàriament sortia al carrer, llançava una calúmnia i destrossava la vida d’una persona… O a Z, el que, al capítol X, cobrava de l’atur, treballava d’amagat i robava material a la seva empresa...
Per no parlar de la dona que acusava falsament de maltractaments el seu home convertint la seva vida en un infern, perquè ningú el miraria, des d’aleshores, ja, de la mateixa manera (trist favor a la causa de les dones vomitivament i real torturades!) o... O coses de menor rellevància, però que, en sumar-se, lesionaven la convivència i la pròpia dignitat personal: la mentida, la burla, la crítica, etc. En aquest repàs de l’escrit/viscut a 2025 per molts tampoc faltaven -ara se n’adona- les omissions, de vegades tan letals com els fets. No imiti vostè, al seu 2026, aquests malparits!
Finalitzada la revisió del text anterior, idò, inici l’escriptura del nou, de 2026, intentant no incórrer en les equivocacions assenyalades. Agafi paper i llapis i comenci a redactar el relat. Potser més que un relat inèdit sigui, en alguns casos, una segona edició que haurà de venir, però, corregida. Redacteu-la/redacteu-lo més que amb paraules, amb fets, amb sentiments, amb omissions o amb omissions d’omissions. Amb la bona cal·ligrafia de l’honradesa, l’honestedat, la justícia i la caritat...
«Com començo?» -es preguntarà-. Tal vegada rebutjant la fal·laç idea que, davant la maldat del món, vostè no pot fer res. Pot fer molt. Encara que no s’ho cregui. Encara que no arribi mai a saber-ho. Cada acte solidari, unit als dels altres, es muda en salvador contrapès a tanta iniquitat. Què seria d’aquest país, per exemple, sense la feina que, en benefici dels fills i nets, fan anònimament molts pares i avis? Com es mesura l’empremta que un mestre -que no funcionari- deixa als alumnes? I la bona praxi i l’empatia d’un metge professional i empàtic? I el coratge de qui no admet, en presència seva, ferotges crítiques dirigides a qui, sent objecte d’elles, no és present per a defensar-se?
I reflexioni mentre estigui escrivint. Quants bons propòsits elaborem amb l’arribada de Cap d’Any? Deixar de beure, de fumar, fer esport, anar al gimnàs són, entre d’altres, els més socorreguts. Però que hi ha dels bons propòsits ètics? Hi ha algú que se’ls formuli? A saber: no mentir, no criticar, no cobrar «en negre», exercir la feina de forma vocacional, dedicar temps a qui s’estima…
Mossèn Llorenç Sales, en una de les seves magnífiques homilies, va dir una cosa que et va marcar: «Recordeu que les vostres vides seran l’únic Evangeli que molts llegiran!» Una sàvia i exigent recomanació que té validesa independentment que un sigui creient o no... Tant de bo la seva novel·la 2026, amic lector, estigui plena de llum, sigui exemplar i exemplaritzant, contagiosa i regali esperança i desitjos de regeneració a qui l’envolti! Quin best-seller!