A Maó, la renda mitjana de cada llar a Malbúger és de 61.629 euros anuals, un 60 per cent més alta que la renda per família a Tanques del Carme, on no arriba als 38.000. Les diferències de nivell de vida per barri són importants, com passa a tots els municipis grans, encara que al súper la compra ens costi el mateix a tots. La diferència la tenim en pagar impostos progressius com l’IRPF o l’IBI, que es calcula segons el valor de cada casa.
Imaginem què passaria si el batle negociés amb l’associació de vesins de Malbúger que, a partir d’ara, com que són els que més paguen, seran els que rebin més inversió municipal. I que els de Fort de l’Eau, que són els segons, fossin els segons més beneficiats. On quedarien els vesins de Ses Vinyes, Avinguda Menorca o Andrea Doria?
El principi d’ordinalitat que Pedro Sánchez ha pactat amb Oriol Junqueras per al finançament autonòmic de Catalunya no s’aplicarà a la resta de comunitats. Ho ha admès la ministra d’Hisenda en una embullada compareixença per intentar explicar uns canvis que, segons ella, beneficiaran a totes les comunitats perquè augmenta el tram de cessió d’impostos com l’IRPF o l’IVA.
Un premi de consolació perquè regions com les Balears o Madrid, que són contribuents nets del sistema, acceptin que Catalunya surt del joc i, a partir d’ara, comptarà amb les seves pròpies regles. Un tracte de favor que se suma a l’anomalia fiscal que suposa el règim foral del País Basc i Navarra.
Més sincer és el líder d’ERC quan diu que és impossible aplicar el principi d’ordinalitat a totes les comunitats perquè el sistema faria un tro. Catalunya serà, per tant, l’única comunitat del règim comú que tengui aquest blindatge fiscal. Un nou sacrifici a l’altar de Pedro Sánchez per assegurar-li seguir a La Moncloa. Encara que el peatge a pagar sigui cremar a la foguera electoral els candidats socialistes a les altres regions.