Aquesta serà un seguit d’articles sobre el turisme, aquest és el segon. Abans de res, vull deixar clar que en cap moment donaré la culpa al turista, ell es veu acusat de les conseqüències que porta el turisme de massa, però moltes vegades ell també és víctima.
Per què viatgem? Per conèixer altres llocs, altres cultures i tradicions, no? No, viatgem per confirmar el que ja sabem, ja que abans de fer el viatge ja ens hem informat del lloc on anem, hi ha una alimentació previatge a través d’imatges del lloc. Ens creem uns prejudicis uns imaginaris mentals del lloc, l’únic que fem quan arribem al lloc és voler confirmar el que ja sabíem.
Quan viatgem cerquem l’autenticitat, tenir contacte amb coses que no hem experimentat. El temps de viatge es converteix en una cosa sagrada en contra partida del temps laboral que és una cosa profana. El turista té una mirada, una manera de veure el lloc que visita, aquesta està organitzada socialment, és dinàmica i es converteix en una construcció social, ens diu que si i que no val la pena mirar.
Quan viatgem i tenim la sensació que tenim una experiència autentica és perquè hi ha una connexió entre el món real, l’objectiu i el món interior, el subjectiu. Les expectatives que teníem sobre aquella experiència s’estan complint i, per tant, considerem que tenim una experiència autèntica.
Però, al cap i a la fi, l’autenticitat és una construcció social i només es complirà si nosaltres volem que així sigui. El motxiller és l’exemple clar del cercador d’autenticitat, és la versió moderna del que abans cercava lo sagrat.
La seva identitat, la del motxiller, funciona en contraposició a la del turista cànon, ells cerquen fugir d’aquest, ja que el consideren massa bàsic i no pot viure experiències autèntiques. Sol ser una manera de viatjar de la gent jove i s’ha convertit en una subcultura amb els seus símbols, rituals, rols i pautes.
És una experiència més centrada en el turisme cultural. Cerquen l’autenticitat fugint de les atraccions turístiques, volen anar a veure experiències no corrompudes per la indústria turística. Escapen dels circuits turístics. Tenen un seguit de creences, són més orientalistes, consideren que les seves relacions amb el món i amb els locals són més autèntiques que els altres i que ells sí que coneixen de veritat el territori i la seva gent.
Cerquen la llibertat, consideren que la vida plena està fora de casa i que el motxiller, seguint un circuit diferent del dels turistes coneixeria la realitat del país.
Encara que les intencions del motxiller són les que són. Ells acaben, com el turista, entrant en les lògiques turístiques i gràcies a ells s’han format una xarxa d’hostals amb grans plataformes com Airbnb, que aconsegueixen capitalitzar la seva «aventura».