Sí, no sempre és bo de fer mirar la realitat sense impediments. O mirar-la amb una visió àmplia que ens mostri tot el conjunt o simplement mirar-la. No la volem mirar perquè fa por. Fa por veure com el clima està desbocat, com les onades de calor se van intensificant, com les pluges torrencials se van multiplicant i sobretot fan por els incendis, els incendis forestals cada vegada tenen més virulència i extensió. Són implacables, no hi ha manera d’aturar un incendi quan els boscos estan tan secs i les temperatures elevades. Però són els incendis que han assolat la península ibèrica aquest estiu. Més de 400.000 hectàrees, la pitjor temporada en 30 anys.
I a nivell global cada 20 anys doblem la zona de boscos cremats. I això vol dir molt més gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera.
Ara estem a l’hivern, i segurament ja ens hem oblidat d’aquest rècord d’incendis de l’estiu passat.
Però no sé el motiu, però les notícies no parlen dels incendis que estan cremant grans extensions en l’hemisferi sud. Ara a les antípodes nostres tenen temperatures molt elevades, estan a l’estiu i pateixen rècords de temperatura de fins a 45 graus.
A Austràlia porten cremades extensions tan grans com tota l’illa de Mallorca, a l’Argentina també.
Sí, el planeta està en flames.
Necessitem una petita dosi d’apocalipsi que ens empenyi a deixar de consumir més combustibles fòssils, això sí amb el permís d’en Trump empenyat en seguir explotant els jaciments petrolífers de Veneçuela. Què passarà l’estiu que ve a casa nostra? A quines temperatures arribarem?