Cada tercer dilluns de gener reapareix, puntual i insistent, sa idea que hi ha un dia específic considerat es dia més trist de s'any. Aquest dilluns dia 19 torna s'anomenat Blue Monday. En anglès, s‘adjectiu «blue» significa «blau», i està relacionat amb sa tristesa o melancolia.
Tot i açò, darrere aquest concepte no hi ha cap ciència sòlida, sinó una fal·làcia ben construïda que revela fins a quin punt es màrqueting es pot apropiar de s’estat anímic de ses persones per vendre productes o serveis, i fer que sa costa de gener sigui encara més empinada per s’empobrit consumidor.
S'origen des Blue Monday es remunta a una campanya publicitària del 2005. No va néixer d'una investigació acadèmica revisada per especialistes ni d'un consens entre psicòlegs o psiquiatres. Prové d'una equació basada en variables arbitràries, que són impossibles de quantificar i en gran mesura incompatibles.
Sa creació d’aquest relat recau sobre es psicòleg i professor de sa Universitat de Cardiff, Cliff Arnall, quan devers el 2005 va emprar per primera vegada aquest terme després de dissenyar suposadament una fórmula matemàtica per determinar es dia més trist de s'any. Aquesta data es calcula en base a una combinació formada per una sèrie de factors com es clima, es deutes de ses compres nadalenques, sa motivació per seguir es propòsits d’any nou i es temps transcorregut des de ses festes.
Sa famosa equació que la sustenta no només no té validesa metodològica, sinó que mai ha estat demostrada empíricament. No obstant açò, sa idea se va viralitzar molt deveres perquè oferia una cosa molt atractiva: una explicació simple per a un malestar complex.
És un terme que s'ha anat popularitzant com es dia més trist de s'any, però no consta ni figura a cap de ses classificacions internacionals de diagnòstics i patologies. És a dir, que és una afirmació sense rigor, ja que no té cap base científica.
Vivim en una tirania de sa felicitat, en una societat en què tothom ha de ser feliç, i no es toleren bé es estats d'ànim negatius. En aquest sentit, hi ha moltes empreses que aprofiten aquesta betzèrria de sa felicitat tòxica, o positivitat nociva, que mai mos podrà dur directament a ser feliços, sinó únicament a experimentar plaer en un moment determinat. Perquè sa felicitat s’ha d’anar sembrant i cultivant a poc a poc en altres àrees de sa vida, i no se troba en fets tan efímers i immediats com comprar un producte.
Es problema no és només que es Blue Monday sigui fals, sinó que trivialitza sa salut mental. Sa tristesa, es desànim o fins i tot sa depressió no apareixen màgicament un dilluns concret des mes de gener, ni desapareixen amb frases motivadores o descomptes en viatges. Reduir es malestar emocional a una simple data en es calendari banalitza experiències doloroses i, en molts de casos, tràgiques. A més, pot generar sentiment de culpa en aquells que segons sa falsa fórmula no s’haurien de sentir malament aquell dia, o pressió en aquells que sí que se senten així sa resta de s'any.
As final, cuidar sa salut mental de cadaú és una cosa que no depèn d'un dia concret, sinó que hi ha d'haver una consciència al llarg de tot s'any de com fomentar recursos, habilitats i estratègies per aconseguir es benestar emocional. Quan una persona pateix o sent malestar anímic, és important que sigui capaç de valorar si necessita o no consultar a un professional de sa psicologia.
També hi ha una dimensió cultural preocupant. Es Blue Monday es presenta com una veritat universal quan en realitat ignora contextos socials, econòmics i personals. No tothom viu es mes de gener de sa mateixa manera, ni té ses mateixes preocupacions, ni celebra ses mateixes festes. Pretendre que milions de persones comparteixin es mateix estat emocional en una data concreta és, com a mínim, una simplificació extrema des comportament humà.
Que es ‘Blue Monday’ segueixi tenint repercussió mediàtica diu més de sa nostra relació amb sa informació i sa incapacitat de discerniment que de sa nostra psicologia. Mos decantam més per ses fórmules ràpides, es titulars atractius i ses explicacions que no exigeixen pensament crític. Qüestionar aquest tipus de narratives no és un exercici d’escepticisme, sinó de responsabilitat; sa ciència no és un eslògan i sa salut mental mereix qualque cosa més que una campanya anual tenyida de blau.
En definitiva, es Blue Monday no és es dia més trist de s'any; és, tal vegada, un des exemples més clars de com una mentida repetida prou vegades pot arribar a semblar una veritat. Desmuntar-la no mos farà automàticament més feliços, però sí una mica més conscients, i açò —a diferència de qualsevol fórmula falsa— és un bon punt de partida.