Convindria molestar-se a escoltar la conferència de Marcos de Quinto a l’acte institucional de Sant Antoni abans de tirar-se al coll per desacreditar-lo. Ni el boicot preventiu de Més per Menorca —que el va deixar amb la paraula en la boca abans de començar— ni la lectura esbiaixada del seu discurs que ha fet el PSOE ensoldemà semblen la reacció més assenyada a una intervenció que, amb açò tenen raó, no era la més idònia per celebrar la festa de tots els menorquins.
No seré jo qui negui a Marcos de Quinto el seu dret a donar l’opinió sobre la crisi de l’habitatge, ni el dret que té el govern del PP a triar qui consideri més oportú per a la diada. Tampoc em dedicaré a repartir carnets de menorquinitat per decidir qui pot o no intervenir en una jornada com aquesta. Ara bé, el president s’hauria de fer mirar si aquest és l’ambient polític que vol fomentar per Sant Antoni, perquè és evident que la reacció era previsible.
Va ser tot un contrast escoltar les receptes socialdemòcrates que Adolfo Vilafranca ha pres des del seu govern per afrontar la crisi de l’habitatge —compra de sòl per fer pisos de protecció oficial, subvencions per a llogaters i propietaris, i limitacions per a les cases vacacionals—amb les propostes liberals de Marcos de Quinto, que bàsicament eren reduir la càrrega fiscal sobre els promotors i treure l’estigma sobre qui inverteix en habitatge amb l’afany de guanyar doblers.
El PSOE ha qualificat de delirant la conferència. El mateix es podria dir del seu comunicat, on titlla Vilafranca de racista i a Marcos de Quinto de masclista i franquista. No sé si vam escoltar el mateix acte. Que s’equivoqués amb el tipus d’IVA que grava l’habitatge nou no invalida l’argument que l’administració s’omple les butxaques amb el mercat immobiliari i qui ho acaba pagant és la població més vulnerable; que afirmés que als anys 70 l’accés a l’habitatge era més fàcil és una obvietat; i que fes un comentari sobre l’èxit de José Coronado amb les dones és una anècdota. Exigir una disculpa pública per açò és ridícul.