El Dimoni, que representa les maldats i calamitats de la societat, ben podria personificar el problema d’accés a l’habitatge, però també sabem que Sant Antoni aconseguí burlar-se del banyut; de fet, quan aquest monjo sentí la crida de Déu, donà la casa i les possessions als pobres i es retirà a viure en una cova.
Promogut per la revista «Newsweek», fa seixanta anys que dos brillants economistes estatunidencs encetaren un debat memorable. Al capdavall, aquells dos amics discutiren sobre la clau de volta de la teoria econòmica: quin hauria de ser el paper de l’estat en l’economia. Paul Samuelson era defensor de la idea per la qual l’estat ha d’intervenir en l’economia per corregir les falles del mercat; per altra part, Milton Friedman creia que les ineficiències de l’estat són pitjors que les del mercat, d’aquí que apostés per una intervenció estatal molt marginal en l’economia, la desregulació i la privatització. L’esmentada rivalitat intel·lectual entre dos models teòrics contraposats, el keynesià i el neoclàssic liberal, duraria divuit anys i esdevindria un valuós intangible per a l’enriquiment de la ciència econòmica. D’ençà dels anys seixanta, ambdues visions han inspirat les polítiques fiscals i monetàries, òbviament encarades, d’arreu del món. Samuelson va ser premiat amb el Nobel d’Economia l’any 1970, Friedman ho seria sis anys després.
Marcos de Quinto ha estat el conferenciant escollit pel Consell per al ple extraordinari de Sant Antoni d’enguany. Economista liberal, d’esperit reaccionari i estil contestatari, ha enfocat la qüestió de l’habitatge de forma molt genèrica. Així, idò, perquè creu que el mercat és l’antídot i no la malaltia, la solució passa pel foment de la inversió privada, a força d’eliminar traves burocràtiques, suprimir restriccions legals i eliminar impostos.
Personalment, m’hauria agradat més escoltar un cas concret d’èxit en polítiques d’habitatge, que n’hi ha (Viena, Finlàndia o Navarra, per exemple), però també he de dir que, si el propòsit ha de ser atalaiar sortides als problemes urgents més intranquil·litzadors, convé no escatimar en pensament crític, enfocar el debat sobre les idees i desviar-lo de les persones; per això, el senyor de Quinto no pot ser Sant Antoni ni tampoc el Dimoni.