«No té (o no tenen) perdó de Déu» és una expressió que condemna un comportament o una acció malvada, molt greu, imperdonable, inadmissible, que «no té nom», comesa per algú contra una víctima o contra la societat i la sentenciem mereixedora d’un càstig sever.
D’origen àrab «mesquí» o el diminutiu «mesquinet» té un doble significat. Per una banda fa referència a una persona desgraciada, desventurada, que pateix. És una paraula ancestral i heretada que tristament podem utilitzar amb freqüència, ja que en un món mesquí, cada vegada hi ha més agressions i més gent que viu en condicions de vida mesquines, penoses i pateix per cobrir les necessitats bàsiques.
Quan amb aflicció exclamem, mesquinet! expressem un sentiment humanitari de comprensió, de pena pel mal i el sofriment d’una altra persona, implica compassió i un desig d’alleugerir el seu dolor. Especialment dramàtiques i impactants, són les situacions de violacions a menors, que aterrits, els toca conèixer el pitjor de la vida. A demés de ser vulnerables i patir calamitats, reben maltracte de gent miserable que no té perdó de Déu.
Per contra, de manera pejorativa i amb desdeny, es diu mesquí a qui és menyspreable, qui no té sentiments nobles, qui maltracta, és roí o vil. També és mesquina una persona avariciosa, mancada de generositat, poc donada a ajudar.
És curiós que, qui no ha patit mai per les necessitats bàsiques, afortunat ha nascut «amb tot fet», «bon vivant» de bona família o d’origen noble, amb estatus econòmic i prestigi social, que mai li ha faltat la seguretat, a les velleses es fan cèlebres per les seves mesquineses, amb els seus actes -roben, defrauden, malversen, maltracten o violen- es guanyen a pols el títol de mesquí il·lustre. Aquests que amb tot a favor, amb abundància i prosperitat, es converteixen en reputats mesquinets, no tenen tampoc perdó de Déu.