En Joan era un bon home, encara que una mica tossut. Entre les seves conviccions hi havia la que «Es Diari» no s'imprimia a Menorca, sinó a Mallorca, i que els exemplars arribaven a la vostra illa, diàriament, gràcies a un vol nocturn. Tots els teus intents perquè albirés el seu error van ser inútils. L'obstinació, que a Joan tenia gràcia, resulta, però, certament nociva quan es tracta de posicionaments polítics. Estàs parlant del fanatisme ‘ideològic’, dels populismes, de dretes o d'esquerres, ja que, com diria Manrique, «allegados son iguales». Els que ho pateixen s'assemblen enormement a aquests ases amb ulleres («anteojeras» en castellà) que només poden -o volen- veure una part molt esbiaixada de la realitat, però no la seva totalitat. Això d'ases no és un insult, tan sols una metàfora.
Tens dos coneguts que sofreixen aquest mal. Un és un defensor fervent de la ultradreta i, l'altre, de la ultraesquerra. Fa temps que vas adonar-te que dialogar amb ells era del tot impossible i que qualsevol conversa acabava per ser un monòleg, prenyat d'ira, on no tenia cabuda la dissidència.
Els arguments del primer se centren, avui, únicament, en els perills de la migració i en la idea que tots els immigrants són assassins i violadors. El segon opta, permanentment, per no deixar-te xerrar i atacar les teves conviccions cristianes, per allò que la millor defensa és un bon atac...
Si t'ho permetés, al primer li parlaries dels teus veïns del segon pis. Un matrimoni exemplar i exemplaritzant amb dos fills (un noi i una noia) en plena adolescència. Quan es creuen amb tu et saluden amb un somriure ple de tendresa. Els seus fills et sostenen la porta quan entras, et cedeixen el pas i et saluden amb un castellà preciós que sona a melodia. Són migrants. Estàs segur que no en són una excepció, sinó la regla. Però, en aquesta societat malalta, allò fàcilment creïble és allò negatiu més que allò positiu. Una mentida es propaga sempre amb més rapidesa que una vívida veritat. Potser és que han de guardar algun cadàver a l'armari de la seva entrada…
Al segon li diries -si fos possible- que s'adonés que (exceptuant el tema de la vida -avortament i eutanàsia-) Crist va ser, probablement, el primer home d'esquerres a la Història. Com era l'ésser humà fa 2026 anys? Idèntic a l'actual. Algú que creia que la felicitat es fonamentava en el poder, els diners i l'amor, però no un amor fraternal. Jesús va apostar, en canvi, i de manera certament revolucionària, per postulats antitètics, proposant el contrari.
Va optar pel pobre davant del ric; pel desvalgut davant del poderós; pel perseguit davant de l'opressor; pel pacificador davant del bel·licista i un llarg etcètera. Un missatge explícit (contingut bàsicament a les Benaurances i en la seva vida) que continua sent plenament vàlid i atractiu. Un missatge que es pot assumir perfectament independentment que un sigui creient o no. Per al primer Jesús serà molt més que un mer ideòleg (serà el fill de Déu) i per al segon senzillament això, un ideòleg, encara que aquest «això» no és certament poc. Us imagineu, avui, un món regit per aquests nous principis?
Tant de bo aprengueu a... desprendre-us de les vostres ulleres per veure l'amplitud del que us envolta. A escoltar per descobrir altres perspectives. A veure en un immigrant un ésser humà i no un nombre o un enemic... Tant de bo aprengueu/aprenguem a respectar-nos i a estimar-nos d'una punyetera vegada...