Aquests dies passats vaig presentar una al·legació a la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics del Consell insular de Menorca en forma de glosa, perdonau que no miri molt prim amb la mètrica:
És a la vostra atenció
que present aquest paper
per dir-vos que no aneu bé
amb sa modificació.
Esper que s’al·legació
faci es camí que convé.
Ara fa quaranta anys
que s’aprovà sa Llei.
Tots hi deixaren sa pell
molta feina i afanys,
per aprovar sense planys
un text que no torna vell.
Ara, aquesta mudança,
que es Consell ha aprovat,
crec que és un disbarat
i ha romput s’aliança,
heu capgirat sa balança
i es consens s’ha trencat.
No és cert que es català
vagi contra es menorquí,
ja que hem de discernir
que cap diferència hi ha,
com si de s’idioma castellà,
l’andalús volgués fugir.
Sa unitat dona el valor,
sa segregació el lleva.
Des de n’Adam i n’Eva
a s’estiu tenim calor
i, vulguem noltros o no,
a s’hivern plou i neva.
Sa Llei s’ha de complir,
sa llengua s’ha d’estimar,
i açò que van aprovar
és tot quan es pugui dir,
que ni sa llei van seguir
ni a ningú van escoltar.
Ho ha dit sa Universitat,
que qui cus no debana,
ja que sa llei li encomana
defensar es bon llegat,
i es Consell no ha demanat
i fa allò que li dona la gana.
No ha fet cas de s’Institut
i ha mogut motí a bord,
que açò de fer-se es sord
mai no ha estat una virtut
i voler fer passar per s’embut
a qui sap, fa anar molt tort.
Aquest és temps complicat,
temps de canvi social
i de mudança general,
que requereix unitat.
Si el deixeu de costat
es català prendrà mal.
Una cosa tan sagrada,
com és es parlar d’un poble,
requereix un cor molt noble
i no una ment malcriada
que vulgui sa terra assolada,
com Piali de Constantinoble.
En Ramis que us diria?
I en López Casasnovas?
Donaria bones proves,
el senyor Pepe a la sagristia,
en Pere Melis protestaria
i n’Albranca, de Coves Noves,
i en Borja Moll Casasnovas
segur que s’oposaria.
No pot ser que una cosa
delicada com un quissó,
que la guidava una comissió
com si fos fràgil rosa
ara vostè la posa
en mans d’un centurió,
qui el català li fa nosa
al Consell i a la Fundació.
Per tot açò demanaré,
en glosa ben menorquina,
que si sa llengo s’estima,
que digui, perquè convé:
a sa Llei jo creuré
i sa modificació, mesquina,
serà com sa brusquina
que per sempre anul·laré.