Us agrada Dire Straits? Aquest grup britànic de rock va adoptar aquest nom, que més o manco significa «situació desesperada» o «greus dificultats», com a ironia de la seva precarietat econòmica als seus inicis. Idò, tenen una cançó molt aferradissa, «Twisting by the pool», en què ens animen a ballar al costat d’una piscina. A Menorca, tanmateix, el ball al voltant de les piscines no és musical sinó d’opinions i propostes: deixen de ser refrescants i acaben convertides en motiu de debat, immerses en «greus dificultats» de gestió de l’aigua que poden derivar en una «situació desesperada». Bon ball tenim!
Dins aquest garbuix de propostes destaca la de l’Ajuntament de Maó, que ha decidit suspendre temporalment les llicències de piscines noves, com a pas previ a una futura normativa orientada a una gestió més responsable de l’aigua. Aquesta decisió ha encès un debat públic on sovint la retòrica i la vehemència acaben tenint més protagonisme que els arguments basats en dades. I, quan es mostren dades, igualment se solen ressentir d'una manca de context que les faria més entenedores. Una situació previsible, encara que poc desitjable, en un tema tan sensible i cabdal.
Però, realment n’hi ha tantes, de piscines? I de ver suposen un problema tan gran? En un tema enrevessat com aquest, formar-se una opinió informada és complicat, però no hi hauríem de renunciar.
I si ens plantegem un gest gairebé revolucionari? Un exercici poc habitual en aquest tipus de debats: aturar-nos un moment, escoltar els experts, contrastar fonts fiables de dades i provar de posar una mica d’ordre. Ens hi atrevim?
Comencem pel principi: quantes piscines hi ha a Menorca? Segons les dades oficials del cadastre n’hi ha 10.506, i segons l’IDE Menorca (Infraestructura de Dades Espacials), 11.110. La dada de l’IDE sembla més realista, ja que compta les piscines visibles, i el cadastre, en canvi, les que estan registrades, i no és cap secret que hi ha piscines que el cadastre no les deu ni ensumar. Totes juntes ocupen una extensió de 43 hectàrees: per fer-nos una idea, ve a ser com 60 camps de futbol, 50 vegades la Plaça des Born de Ciutadella o 30 vegades la Plaça de s’Esplanada de Maó. Toca a una piscina per cada 9 habitants, mentre que la mitjana nacional és d’una per cada 34 habitants. Nou eslògan turístic: ‘Menorca, s’illa de ses rotondes i ses piscines’…
Molt bé, sembla que sí, que n’hi ha moltes, però quanta aigua consumeixen? No entrarem al detall del càlcul tècnic, que ens allunyaria del fil principal, però és oportú mencionar que la major part d’aquest consum és per restablir l’aigua que s’evapora, i la resta és pels reompliments i processos de neteja. A partir de dades d’empreses de manteniment de piscines, d’un estudi científic sobre l’evaporació a les piscines balears, i sabent les que hi ha a Menorca, el resultat és que aquest caramull de piscines consumeix anualment una mica més d’un milió de tones d’aigua.
I ara sí, arriba el moment de plantejar-nos la pregunta del milió –mai millor dit–: açò és molt o és poc?
No és una pregunta trivial, ja que els humans no tenim gaire intuïció per les grans xifres. Per fer-nos una idea de l’abast de la qüestió és més útil situar aquesta dada dins d’un context, posant-la en relació amb el total d’aigua que es fa servir a Menorca. Fem-ho, idò.
Comparat amb el subministrament urbà d’aigua a l’Illa –dades del Portal de l'Aigua de les Illes Balears–, aquest volum en representa aproximadament un 9%. Uep, no ens oblidem del consum agrícola! En aquest cas les dades són esquives i difícils de conèixer. Però, si actualitzem estudis antics de l’Obsam (Observatori Socioambiental de Menorca) amb dades actuals d’activitats agràries, l’aigua que es consumeix a les piscines representa un 5% del total que es fa servir a l’Illa.
No són xifres irrellevants, però tal vegada tampoc tan escandaloses com podríem haver imaginat. O sí, ja que açò depèn de la percepció de cadascú. El debat, en tot cas, no sembla infundat. Açò ens porta a plantejar-nos una altra pregunta: és la mesura presa per l’ajuntament maonès on convé posar el focus del problema?
Ara que coneixem les dades, escoltem què diuen els experts en gestió de l’aigua a Menorca. Les propostes que plantegen aporten profunditat al debat i abasten un ampli ventall: crear un consorci insular, que permetria unificar el subministrament; promoure comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies, per explotar racionalment els pous; reutilitzar les aigües depurades, en tost d’abocar-les a la mar; controlar els grans regadius, que representen el consum més gran d’aigua; impulsar noves dessaladores, que se sumin a la ja existent; solucionar les pèrdues a la xarxa de distribució, que representen més del doble que el consum de les piscines; i incentivar altres mesures, no restrictives, relacionades amb les piscines.
En la gestió de recursos col·lectius, com l’aigua, no ens hem de tirar a la piscina, sinó decidir amb criteri. Un dels grans referents de la gestió moderna, W. Edwards Deming, va formular un aforisme tan simple com contundent: «Sense dades, no ets més que una persona amb una opinió». Les opinions basades en intuïcions, prejudicis o apriorismes ideològics poden ser inevitables, però no haurien de constituir el fonament de les decisions. I les dades són imprescindibles, però no basten: si volem decidir bé, també necessitem context, responsabilitat i sensatesa. Perquè no substitueixen el debat polític: el fan possible i més rigorós.
Arribats a aquest punt, seria convenient analitzar amb més profunditat aquestes iniciatives que els experts exposen. Açò, però, mereix el seu propi espai en un pròxim article, on revisarem les dades disponibles, examinarem el potencial de cadascuna d’aquestes propostes, i les compararem amb les que es plantegen en referència a les piscines. Més d’un s’endurà alguna sorpresa…
De moment, deixem que la música la posin les dades i els experts, i continuem el ball —açò sí, una mica més informats— al voltant d’aquesta piscina d’opinions i propostes…