El Govern ha decidit aparcar la pujada de l’ecotaxa fins a decidir on s’ha de dedicar la recaptació extra que es pugui obtenir. Com si fos el Consell de Menorca, ha demanat l’ajuda d’un coach per mirar d’atracar postures entre hotelers i sindicats. Els primers, en contra de la pujada, creuen que els doblers s’han de destinar en tot cas a millorar les infraestructures turístiques, i els segons aposten per ajudar els treballadors davant problemes com l’habitatge.
Mentrestant, turistes i residents que s’allotgin a un hotel o un Airbnb de les Illes seguiran pagant el mateix que va establir el Govern del Pacte fa una dècada, entre 1 i 4 euros per nit. I és que, a diferència del que passa amb les taxes municipals que cobreixen el servei de la recollida de fems, el poliesportiu o l’escola de música, la mal anomenada taxa turística -els economistes ens recorden que és en realitat un impost- es manté congelada i cada any surt més barata en termes reals.
Sorprèn el debat que genera la urgència de pujar l’ecotaxa i com es passa de puntetes sobre la incapacitat del Govern, l’anterior i l’actual, a l’hora d’executar els seus fons. A finals de l’any passat l’Associació Hotelera de Menorca posava damunt la taula unes dades prou eloqüents: dels 48 milions d’euros que s’havien assignat a l’Illa en inversions de l’Impost de Turisme Sostenible només se n’havien executat vuit.
Tenim una gran bossa de doblers recaptats que no hem sabut gastar i, en tost de desbloquejar aquesta situació, en volem ingressar més. Serà per comprar més edificis com Sa Tanca? L’altra perversió del debat és assumir que augmentar l’ecotaxa al juliol i l’agost servirà per combatre la massificació. Com si el preu dels hotels i restaurants no s’hagués encarit a ritme de dos dígits en els darrers anys. La saturació turística no la regula un impost, sinó la capacitat de les infraestructures, els límits a l’oferta d’allotjament i a l’entrada de vehicles.