Si se’n recorden, la setmana passada el nostre espia es va disfressar de coach, que en els ambients perfumats vol dir «entrenador». I vestit així va ser molt ben rebut pel conseller de la cosa, que sabia que el seu president a l’Illa del Nord els lloga quan la cosa no li va.
El conseller va quedar convençut que amb un bon coach la legislatura seria glòria. No hauria de fer una altra cosa que sortir guapo a les fotos, mentre el coach li mantenia la població anestesiada. Així és que li van venir ganes de llogar-ne un a jornada completa fins que s’acabàs la legislatura.
Però sembla que al seu assessor, en Juan Pelayo, la idea no li va agradar tant, per por que el conseller ja no l’hagués de menester a ell i el suprimís de l’organigrama. Dit d’una altra manera, que el fotés al carrer.
Així ens ho explica avui el nostre espia, que ho ha observat en la seva visita setmanal. Entrar al despatx tampoc no li ha estat difícil i ja veuran perquè. A l’Illa del Nord acaben de presentar un pla contra la manca d’habitatge, el Lloguer Estable, que li diven. I l’espia va fer veure que era un propietari de pisos interessat en l’invent, però que primer volia consultar el «kefe» de totes les Illes Tropicals.
- Així que a vostè li agrada això del Lloguer... No sé què -li va dir el conseller quan el va fer entrar al despatx-. I està disposat a llogar es seus pisos de l’Illa del Nord a un preu més baix per bona voluntat i res més?
- Per bona voluntat -va respondre l’espia, amb cara de pillo.
- Bono! -va dir el conseller- I pensar que es meu personal d’aquella illa ho ha amollat només per dir qualque cosa...
- És una idea digna de gran polític -va respondre l’espia, mentre na Nataixa, la secretària, que ja l’havia reconegut, estava entonada darrere ell i se’l mirava sorpresa de les animalades que podia arribar a dir per entrar al despatx.
- Mem -va respondre el conseller, una mica picat-. Jo també en tenc, d’idees bones, per exemple es Lloguer Segur, encara que ningú s’hi apunti. I encara n’hi podria dir unes quantes més.
- M’encantarà sentir-les -va respondre l’espia mentre feia l’ullet a na Nataixa.
- Ara mateix -va continuar el conseller-, la premsa diu que els salaris anuals d’aquestes illes tropicals estan uns 8.500 euros per davall dels que s’haurien de menester per viure. Idò açò ho resoldré llogant un coach que convenci sa gent que la cosa no està tan malament. Amb quinze o vint sessions a tota sa població, me pens que ho podrà resoldre...
- Però conseller -va intervenir l’assessor, que ja saben que ni en vol sentir rallar de coachs-, vostè, per continuar surant, no n’ha de menester cap de coach. Miri si va resoldre bé sa corrupció política d’aquestes illes, per exemple. Va suprimir s’organisme que la investigava i ja està.
- Mem, Juan Pelayo -va replicar el conseller-, sí que és ver, jo també som molt resolutiu.
- I per tenir content s’altre partit seu -va continuar l’assessor-, suprimirà sa llei de Memòria Històrica i enviarà a la merda la llengua dels indígenes, i tots contents.
- Bono -va respondre el conseller, cada vegada més inflat de tants d’elogis-, i què me’n dius de quan faig màgia?
- Oh, quan fa màgia -va continuar l’assessor, content perquè estava esborrant del caparró del conseller la mala idea del coach-. Això ja és sublim.
- Explica-li, explica-li -va dir el conseller- a aquest senyor propietari que vol llogar es seus pisos a preus més baixos per fer-nos contents.
- Idò el conseller -va continuar en Juan Pelayo- va inventar un Pacte per la Sostenibilitat i va convocar ses entitats per resoldre la saturació turística d’aquestes illes, amb promeses de tancar places il·legals, pujar s’ecotaxa i no sé quantes coses més...
- I les entitat sèries -va amollar na Nataixa, que continuava devora l’espia- ja van veure que era una enganada i se’n van desentendre.
- Tu, calla -li va respondre el conseller-. Continua, Juan Pelayo.
- Idò l’any passat -va continuar l’assessor- encara van venir un milió dos-cents mil turistes més, però el conseller diu que el Pacte ha anat bé i que, de moment, no hi ha necessitat de cap contenció. Si hi estan de contentes les grans companyies hoteleres i els especuladors diversos!
- Això sí -va afegir el conseller, inflat com un gall dindi-, faré cas de s’altre partit meu, que diu que ets indígenes no haurien d’anar a sa platja es mesos d’estiu, per solidaritat amb ets hotelers, clar. Igual que vostè, senyor propietari, que vol ser solidari amb qui no pot pagar es lloguers actuals.
- Però això de no anar de platja -es va atrevir a dir l’assessor-, no sé si ets indígenes s’ho prendran massa bé...
- Ca! -va respondre el conseller-. Llogarem un coach i que els hi vagi fent sessions.