En Napoleó quan va arribar al poder al 1799 va fer tancar totes les revistes satíriques de París. En Trump fa poc va fer expulsar a un humorista famós d’una cadena de televisió.
La por al ridícul és una de les pors més universals i, paradoxalment, de les més poc parlades. Tothom la sent en algun grau, però poca gent l’admet obertament — ja que admetre-la també pot semblar... ridícul.
La por al ridícul és, en el fons, una por a l’exclusió social.
També la podem anomenar vergonya, i és un sentiment de sentir-se inadequat, de no donar una imatge pertinent als altres. Una de les situacions de més vergonya o por al ridícul és parlar en públic.
L’heu sentida mai?
El Carnaval existeix precisament per alliberar-nos d’aquesta por. La màscara és una llicència per ser un altre, per fer el ridícul sense conseqüències, per transgredir sense vergonya. No és casualitat que al Carnaval la gent rigui, balli i s’exhibeixi de maneres que mai faria en el dia a dia. Fins i tot en aquesta celebració molta gent té vergonya de disfressar-se i exhibir-se.
Doncs ja és hora de treure’ns aquesta por i alçar la veu per alertar de la inacció davant la crisis climática, i davant la corrupció sistèmica que estem patint.
La meva més sincera enhorabona a la rua organitzada pel GOB en el passat carnaval. En primer lloc per senyalar la corrupció en diversos empastes territorials. La convocatòria va ser un èxit d’assistència, molts ciutadans vam deixar la vergonya a casa. I de nou el GOB va demostrar la seva capacitat d’organització d’events divertits i pedagògics. Un aplaudiment.