Aquest 22 de febrer i primer diumenge de Quaresma de 2026, Maó va ser escenari de la vintena trobada de confraries penitencials de Setmana Santa de l’illa, un aplec de germanor que va començar a dalt el Toro i que des de llavors, ha fet un camí itinerant que ha anat passant per diferents pobles de l’illa.
Enguany i amb la direcció de la Confraria de La Mare de Déu de la Pietat i Sant Joan Evangelista, 1943, amb seu canònica a la parròquia del Carme de Maó, es va dur a terme un Via Crucis que voltant pels carrers propers, va ser presidit com a recer inspirador, per la bella figura del Sant Crist Crucificat d’aquesta església, iniciant així una nova Quaresma i amb ella, el camí a una sempre sentida i renovada Setmana Santa (1).
El Sant Crist del Carme
En un context en què la fe i la pietat popular es fan ben presents, la figura del Sant Crist del Carme ha sigut sempre una imatge molt estimada, de fet, mai l’hi falten llumetes que donen claror als sentiments dels fidels i als seus peus, ennegrits de tantes mans que l’acaronen, tot l’any estan guarnits per uns clavells frescs.
Xerrem d’una talla que és avui en l’estim de la Comunitat Cristiana del Carme, herència de quan a totes les parròquies i esglésies conventuals tenien entre els diferents altars, una imatge de Jesús crucificat. En aquest cas, ja el tenim documentat a l’antiga capella de la Comunió (2).
Recercant entre arxius històrics, una de les informacions més precises a l’hora de descriure els béns d’una església, són les Visites Pastorals les quals dirigides des del Bisbat, s’anotava tot el seu patrimoni. L’encapçalada pel Bisbe D. Salvador Castellote i Pinazo el 1896, a la parròquia del Carme, se cita la figura d’un Sant Crist treballat en fusta i de mida natural, situat al costat de l’evangeli, és a dir, a la dreta de l’altar major mirant cap als feligresos, emplaçament que es va mantenir almenys fins al 1936, any en què tots els temples van ser buidats innecessàriament (3).
En el nostre present, la figura que enguany serà motiu d’estim en el Via Crucis de les confraries penitencials de Setmana Santa de l’illa, tot i que no hem pogut esbrinar la data exacta en què fou instaurada, la qual la podem veure a la primera capella a l’esquerra entrant per la porta principal, intuïm que seria adquirida a la dècada dels anys cinquanta del passat segle, arran d’una circular que editada en el Bolletí Oficial de l’illa i signada pel Bisbe Bartomeu Pascual, ordenava que a totes les esglésies independentment de les imatges titulars, en aquells moments «Arts Figuratives», també havien de constar la d’un Sant Crist, la del Sagrat Cor de Jesús, de la Verge i de Sant Josep. En cas afirmatiu, xerram de devers uns 75 anys (4).
Així idò, aquest diumenge a les cinc del capvespre, quan el sol va iniciar el seu declivi, la parròquia del Carme va ser punt d’encontre i sortida d’un nou Via Crucis en el qual confrares i fidels, van renovar un cop més el seu compromís cristià als voltants d’una bellíssima imatge, el Sant Crist del Carme.
(1) L’església conventual del Carme seria alçada a parròquia el 1877, per manat del Bisbe de l’illa, D. Manuel Mercader i Arroyo.
(2) Iglesia y convento del Carmen de Mahón, Pedro Pons Camps, 2004. Edita: Cofradía de Ntra. Sra. De la Piedad y de Sant Juan Evangelista.
(3) Visita Pastoral de 1896. Arxiu Històric Diocesà de Menorca. Relació de Visites Pastorals de Maó.
(4) Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Menorca: Época IV Número 6 - 1952 agosto 31.