Quatre entitats sense ànim de lucre (Amics de la Mar-Port de Maó, Associació de casetes de vorera, Es Jonquet i el GOB), han ajuntat les seves visions per oferir una nova perspectiva del port de Maó, que posa sobre la taula una sèrie de valors que es troben constantment ignorats per qui decideix el destí d'aquest particular emplaçament. Un document conjunt que inclou propostes de gestió i que es presentarà de manera conjunta en un acte públic el dia 5 de març a l'Ateneu.
La gent que habitava el poblat prehistòric situat dalt dels penyals de Maó, devia veure un port ben diferent de l'actual. Sense construccions al voltant, on els actuals carrers asfaltats que baixen cap al mar eren encara barrancs en estat natural. Però algunes coses se semblaven al moment present.
El port ja era una enorme zona resguardada de temporals, conformat per la falla que es genera entre els antics materials del nord de l'illa i la gran plataforma de marès del sud. Un gran espai on moltes espècies marines hi trobaven refugi i un lloc adequat per reproduir-se o passar-hi l'època fins a fer-se adult.
L'abundància de peix i de marisc ha acompanyat aquest indret fins a quasi l'actualitat. També ha tingut molta transcendència la capacitat d'allotjar-hi embarcacions, petites i grans, la qual cosa ha vinculat el port amb algunes destacades gestes militars.
Avui tenim un port que ha patit alguns episodis violents en termes ambientals, com l'eliminació de l'illa rodona, on hi vivia una espècie endèmica de sargantana. O més recentment, amb l'abocament d'aigües industrials, d'olis o pintures, que han afectat seriosament la vida marina. O l'estreta convivència amb una central de producció elèctrica que ha abocat, durant dècades, grans quantitats de clor a les seves aigües.
Els fenòmens més moderns, com la massificació turística o l'elitisme per qüestions de preus, també han arribat a la vorera portuària. La nàutica esportiva ha entrat en una fase de privatització progressiva, on hi ha empreses que aconsegueixen concessions pagant unes quantitats molt altes i desplacen les embarcacions més modestes de la població resident. Però això és atractiu per l'actual model econòmic i es tendeix a créixer sense fre.
La dinàmica resulta tan atraient en alguns cercles de decisió, que les qüestions ambientals s'intenten decantar per no destorbar la màquina de generar ingressos, per més que també es vagin causant efectes de discriminació d'altres valors patrimonials que caldria tenir molt presents.
Malgrat tot, el port encara conserva valors naturals molt destacats. A la vorera nord, hi trobem cales d'aigües poc profundes on es cria marisc i on es desenvolupen comunitats d'algues i plantes com Cystoseira, Cymodocea o Zostera. En són exemples casos com cala Rata, cala Lladró, la cala de Sant Jordi o cala Teulera. A la part pròxima a l'Estació naval, hi queden dotacions de muscleres i construccions de quan es feia molta escopinya gravada.
Destacam de les espècies protegides, la Posidònia i també el corall mediterrani Cladocora. Ho trobam a la cala dels Grecs però especialment a la banda sud, entre es Pouet i la punta de Sant Carles o al voltant dels illots. Moltes d'aquestes espècies es troben sota règim de protecció especial.
A cala Figuera és on acaba el barranc del Camí Verd, que aporta nutrients provinents de l'aigua dolça que hi brolla de manera natural, fet que enriqueix l'ecosistema marí. Els fons rocosos, juntament amb la proximitat del Fonduco, creen també unes condicions òptimes per la presència dels coralls.
Els penyals que acompanyen Repòs del Rei són la darrera zona arrecerada del litoral sud sense transformar. El tros ocupa des de Calesfiguerasses fins al Fonduco. S'ha mantingut lliure d'urbanització a la part terrestre i sense intervencions d'obra a la vorera. Aquesta part de l'espai portuari conserva una alta aportació paisatgística. A les roques verticals hi troben refugi aus marines i rapinyaires. És freqüent trobar-hi nidificacions de diverses espècies protegides. També és la zona marina amb més abundància de corall protegit.
A la part més interior, a la colàrsega, hi trobam el torrent de Sant Joan, que és on arriba una gran quantitat d'aigua dolça recollida en la seva conca hidrogràfica. Antigament acollia diversos espais d'embassament. Constitueix un hàbitat clau per a diverses espècies. Hi destaca l'anguila europea, així com una zona de dormidor per a ardeids i altres aus aquàtiques.
Com veim, el port de Maó és encara un espai que engloba molts valors naturals. La seva estreta convivència amb la població ha generat també molts testimonis de petites construccions i infraestructures, que són modestes però importants, perquè guarden la història. Cridar l'atenció sobre el valor social i patrimonial que poden tenir aquests elements, és també l'objectiu del document que es presentarà el dia 5 de març. Tothom hi queda convidat.