Demà, dia 25 de febrer, s’acompliran cent anys de la mort de Joan Alcover i Maspons. Una efemèride que cal celebrar tant per la significació del poeta com per la necessitat que els mallorquins tenim, avui en dia, de trobar referents. Quant a la significació és, juntament amb Costa i Llobera, el gran escriptor mallorquí de la Renaixença. Autor d’excepcionals poemes, entre els que destaquen, per la seva popularitat, «La relíquia» («Faune mutilat / brollador eixut...») i «La Balanguera» (l’himne de Mallorca), figura essencial de les nostres lletres.
Per això és indispensable que els mallorquins reivindiquem el nom i l’obra d’Alcover. Davant dels vendavals ideològics que volen ofegar la nostra llengua, la que parlam a l’illa des de fa vuit segles, i les onades d’emigrants (de la península i l’estranger) que, en general, no li mostren gaire respecte, no tenim altra opció que defensar-la dels constants maltractaments. Els temps adversos ens exigeixen que estimem la nostra llengua. Les nostres arrels. I commemorar el centenari d’Alcover és una bona manera de fer-ho.