Al Fòrum de Finançament Alternatiu que es va celebrar la setmana passada, el Director de Negoci Immobiliari de Caixabank, Omar García, va posar xifres a una sensació que fa temps que notem. A Espanya es creen cada any 200.000 noves llars, però només es construeixen 100.000 habitatges. El desajust és estructural. No és una crisi puntual.
I després va reblar el clau afegint la dada que aquí pesa més que enlloc. Cada setmana, 400 persones s’instal·len a les Balears. A Menorca, 14. Catorze persones noves cada setmana. No és la «España vaciada», deia ell, es la «España llenada». Cada any, 16 milions de turistes passen per Balears i només que un 1 per cent, s’enamori i decideixi quedar-se per sempre, es converteix en un desafiament. Actualment Balears i les Canàries són les comunitats autònomes que més creixen. El problema no és que vengui gent. Si venen és perquè aquí es viu bé. El problema és que el territori és finit.
L’altre dia pensava que catorze persones setmanals igual no semblen molts. Però són més de 700 l’any. Una escola més. Una dotzena llarga d’habitatges que no existeixen. Aigua que no sobra. Cotxes que s’afegeixen a les rotondes. Si a escala estatal falten 100.000 habitatges, aquí la pressió es multiplica perquè no només creixen les llars locals, també augmenta l’atracció exterior. El creixement ja hi és. La qüestió no és si el fenomen ens ha fugit de les mans, sinó si tenim el criteri i la voluntat per posar-hi ordre abans que el desequilibri esdevingui irreversible.