És tan fàcil i còmode... . Des del sofà amb la tablet o el mòbil pots accedir a totes aquelles coses que vols. Molt diferent d’haver d’agafar el cotxe per anar a comprar a una botiga del centre. A més les botigues d’aquí, a vegades, no tenen el que cerques. Si compres per internet ho trobes tot i millor de preu i t’ho porten a casa. I si no és del teu gust ho pots retornar. Cap problema.
Tots sabem les conseqüències d’aquesta comoditat, però en general no hi volem pensar.
- Saps aquella botiga de la cantonada? Ja l’han tancat... . Bé, tan sols obriran a la temporada turística, sis mesos o menys.
- El meu fill hi treballava. Ara s’ha quedat sense feina fins Setmana Santa.
La temporalitat dels negocis de la costa ara també s’ha instal·lat a multitud de negocis de la ciutat que queda com buida durant mig any. La deriva econòmica cap al turisme s’agreuja amb la nostra inconsciència col·lectiva com a consumidors que dona el negoci a les plataformes internacionals i enriqueixen a persones que acumulen fortunes enormes. Són persones poc solidàries que no volen pagar els impostos que els corresponen, que qualsevol dia acomiaden milers de treballadors, per encara fer-se més rics. Són aquells que els importa poc l’economia d’un o altre país si amb això guanyen més. I si han de llepar el cul a Trump, ho fan pensant en el seu benefici.
Aquests multi, multi,... , multimilionaris, pretenen imposar els seus interessos a molts països. I és que són tan rics que, en algun cas, la seva fortuna és de l’ordre del PIB de l’estat espanyol. De fet, poden apropiar-se del que vulguin. L’única possibilitat de defensa per a noltros és Europa, estar dintre d’Europa malgrat el seu indecís i temorós comportament.
Aquests empresaris estratosfèrics promocionen ideologies d’extrema dreta perquè els convé. En arribar al poder els partits neofeixistes per correspondre hauran de pagar deutes legislant el que calgui per beneficiar-los.
De fet, aquests rics no volen límits als seus negocis, ens volen imposar les seves condicions, no admeten restriccions de cap país als seus fabulosos negocis. A l’actualitat dominen les nostres comunicacions, la informació tendenciosa que rebem, la sibil·lina cadència de recompenses per fer-nos addictes als seus productes. Tots som vulnerables a les estratègies, però els més vulnerables són els joves, les nostres filles i fills, netes i nets...
Quan països europeus, entre ells el nostre, posen limitacions a la influència que exerceixen les seves xarxes sobre els ciutadans, aquests tot poderosos empresaris es permeten insultar i amenaçar als presidents dels governs.
El discurs de «llibertat!!» que manegen Trump i la ultradreta mundial, enlluerna molts ciutadans que no són capaços de veure que a USA la llibertat actualment no és una realitat. Els ciutadans que no s’ajusten al perfil racista de Trump, els diferents o els que tenen altra ideologia són perseguits, empresonats, expulsats. Fins i tot, els hi pot anar la vida. Aquí també tenim polítics adduïts per aquesta ideologia, així Isabel Díaz Ayuso donarà la medalla Internacional de Madrid a EEUU, per ser «el far del món lliure».
Nosaltres els consumidors també som responsables de la perpetuació del sistema, no és gens fàcil prescindir de les meravelloses plataformes de cinema, de la tecnologia, els telèfons intel·ligents, els cotxes, les xarxes socials... ja són part de la nostra vida. No hauríem de poder substituir-les? No troben a faltar unes xarxes socials europees, una tecnologia europea i controlades legalment per les nostres administracions?
De moment, mentre no arriben les alternatives els convido a pensar si, per la nostra supervivència, hem de reduir al màxim o no, la compra dels productes d’aquests desaprensius empresaris. Dic reduir al màxim, perquè som conscients que la nostra vida actual ho fa molt difícil.