Es Diari en va ple de notícies referents as Castell, dient que les autoritats han hagut de restringir l’accés a diferents llocs del municipi, des de la cala de Sant Esteve fins al Fonduco, passant per la costa central de Calesfonts i la nova passarel·la del Moll d’en Pons a cala Corb, tot just d’acabada de construir després de set (o vuit) anys de feines. S’han hagut de fer estudis urgents per tal de determinar si les casetes tradicionals i altres construccions presenten seriosos problemes de seguretat per als habitants. A dia d’avui no sé com estan les coses, però, en tot cas, és d’agrair la rapidesa en les mesures adoptades.
La primera cosa que vaig fer va ser furonar què hi havia a ‘sa Cala’, anant-hi a peu des del camí de Sant Felip, baixant pel vell camí que ara figura com a part del camí de cavalls, bastant difícil per a un prop de vell com és el meu cas, observant que la part de dalt de les casetes presentava un aspecte preocupant.
Vaig recordar que, molts anys abans, havia acompanyat a un amic del mateix curs de batxillerat, que estudiava ciències geològiques a la Universitat de Barcelona, al peu del Toro a fer unes fotografies d’uns ‘fucoides’ que, pel que sembla, eren un vestigi d’uns cucs de la mar, aquesta va ser la meva primera trobada amb un element geològic de Menorca. Passat el temps, el meu company va arribar a ser catedràtic d’Estratigrafia de la Universitat Autònoma i d’ell vaig aprendre que Menorca es podia dividir en dues parts; la del nord corresponia a l’època paleozoica, és a dir, primària i l’altra part era de l’era terciària, concretament del miocè, territori on es treien els cantons emprats a la construcció dels habitatges de l’Illa. I poca cosa més, lo meu ara és la genealogia, no la geologia.
La visita a ‘sa Cala’ em va deixar molt preocupat; els estrats estaven capgirats. La part de dalt era penya viva i la part de baix era molt més tova, com podeu veure a la foto adjunta. La meva pregunta és, com pot ser aquesta inversió de dureses? Esper que tot tengui solució.