Es diu que put, que fa pudor, una cosa que desprèn una olor forta i desagradable. Començant pel nostre organisme, a tothom li pot pudir l’alè, els peus o les aixelles o com es diu col·loquialment, que la boca ens «canti» a all, si n’hem menjat. Podem ensumar pudor de gas, tabac, fregit o olorar un formatge que put.
Hi ha pudors que ho empesten tot, com quan una habitació o una casa han estat sense airejar, sense ventilar molt de temps, quan obres la porta et ve una bafarada, un tuf de resclús, que és l’olor de tancat.
Que es digui que un fet, cas o conducta, put o fa mala olor, significa que té tot l’aspecte de ser negativa, que es veu es posarà dolenta, anirà a pitjor, considerada bruta, inaguantable o desagradable, provocant un sentiment de rebuig moral. Així, -l’assumpte de la carretera general (o el de la ITV) dura massa, ja put! –Ajornar el control d’entrada de cotxes a l’Illa, desprèn un tuf de trampa, put a engany per retardar-ne la decisió.
Que se «sent la pudor d’una hora enfora» ho diem quan una situació o alguna cosa, és immunda i en fa molta de pudor. Com el cas de la possible imputació de Mazón. El dolorós i desolador nombre de víctimes, com diu la jutgessa la «negligència grollera», l’absència del pont de comandament el dia de la tragèdia, el no anar a declarar voluntàriament i un error rere l’altre del seu partit al procurar-li feina i bon jornal en tost d’enviar-lo a casa, tot junt fa una pudor intensa.
Quant a fortor i pestilència, desconec en quin punt es troba el cas Montoro, aquell ministre d’Hisenda que mentre aplicava polítiques d’austeritat devastadores per a la classe mitjana i treballadora, permetia regularitzacions, amnisties fiscals i blanqueig de fortunes. S’investiga si arranjava lleis per afavorir empreses i amics des del seu despatx... Per la sofisticació i gravetat, la seva obra «put com un carner».